Avui diumenge dia 1 de Juny a les 5.00 hores de la matinada mentre vec com plou desde el meu lloc de treball, penso en la travessa de la setmana pasada i en la gent q. faci avui la Reus-Prades-Reus,si tb farà un dia com el diumenge pasat.Una altre marxa q. tenia ganes de fer ja q. les 2 vegades q. l'havia fet sempre havia tingut problemes per acabar-la i ademés venia d'abandonar a la Romànica,però la veritat es q. aq. any tot i les forçes desfermades de la natura he fet un temps prou fantàstic(per mi).
Com sempre quedem a casa del Xavi a les 4.00 hores de la matinada amb el Jordi Japo i la Txell.Cap a les 5.00 arribem a Aiguafreda i allà veiem als germans Vernet i a un becari del Xavi i el David i només agafar la butlleta per omplir les dades comença a ploure fort;el grup es disgrega per buscar un aixopluc,mentre omplo les dades hem trobo al Jaume i desprès al Josep i la Maria,tb veig q. al meu costat es troben el Jordi Japo i la Txell.Esperem una estona al Xavi i als germans Vernet però com no els veiem comencem la marxa sota la pluja q. ja no ens abandonara fins arribar a Gualba.
Pujem al Tagamanent,es de nit,plou,el camí es ple de fang,l'aigua desprès de tants dies de pluja cau o forma bassals pel mig del camí; a l'arribar al coll de Sant Agustí s'afegeix el vent; la marxa comença pitjor q. la Romànica però amb la diferencia q. en aq. jo ja no puc abandonar.
Arribo a la base del Tagamanent i mentre's pujo juntament amb el Jordi Japo,la Maria i el Josep,trobem al Xavi q. ja baixa del cim,el Jaume es troba força per davant i la Txell amb el genoll tocat va per darrera.Arribem al cim del Tagamanent,un moment per fitxar ,fer una foto pel 100cims i cap abaix,aquí al descobert amb el fort vent comença a molestar-me la pluja a les ulleres; baixem i tirem cap el pla de la calma;quin drama:Pluja,vent,boira,comença a sortir aigua de les botes i això q. tenen gore-tex;això implica q. porto els peus xops,però tan com es presenta la travessa val més no canviar els mitjons ja q. al cap d'una estona tornarien a trobar-se mullats.
Creuem el pla de la calma a estones caminat i a estones trotant,pel camí trobem al becari q. ja pensa en abandonar.
Arribem a Collformic,veiem gent q. en lloc d'anar cap el punt de control va cap el restaurant; potser abandonen?;sería lo més sensat,però llavors et quedes tirat ja q. l'organització no et baixa.
Be,lo millor es tirar endavant,cruspir-te un donut i un cafè i amb el temps q. fa enfilar rapidament cap el Matagalls.Començo a pujar amb el Jordi Japo ja q. el Josep i la Maria tenen més problemes per pujar. 
Que dir de la pujada;la pluja q. es converteix en fina pedra acompanyada d'un fort vent,la boira q. no et deixa veura el camí,els rierols formats pq. la muntanya ja no pot absorbir més aigua,les ulleres sempre mullades q. no et deixen veure el camí sort q. trobem un petit grup de gent i tots seguim cap amunt ja q. es dificil trobar el camí.
De sobte surt entre la boira la creu del Matagalls,hem fet el cim i ademés creiem veure al Xavi q. ja comença el descens cap a Sant Marçal,fitxem i tirem rapidament cap abaix corrent entre rierols d'aigua, fang i pedres.A mig camí aconseguim agafar al Xavi i al Raül,millor, ja q. sent una mica egoista, el Xavi sap perfectament el camí de pujada a les Agudes,continuem baixant i a mig camí em dono compte de q. ni el mòvil ni la càmara de fotos ja funcionen de lo mullat q. es trobem;merda penso i per acabar d'arrodonir al cap d'una estona el turmell tocat de les últimes 2 marxes torna a torçar-se i tinc q. sentar-me un moment enmig del fang del mal q. em fa.Al cap d'una estona sembla q. el dolor remeteix,prenc un ibuprofe i un tramadol i continuo cap avall mig coix; en el punt de control de Sant Marçal el Xavi en pregunta si puc continuar,li dic q. si ja q.el dolor sembla q. ha di
sminuit força i ademés no vull quedar-me tirat amb la pluja i el fred en aq. control tot sol.
Comencem la pujada cap les Agudes,el Xavi com a guia,després el Raül,jo i per últim el Jordi Japo,davant nostre tb hi ha un grup de gent;qui a fet aq. pujada sap q. a la meitat del camí es te q. grimpar força;ja es difícil amb bon temps llavors no cal ni imaginar com es amb pluja,vent,aigua per totes bandes i les mans i dits gelats.En aquell moment no ho penses però ara després d'una setmana encara m'esgarrifo de lo fàcil q. era poder fer un mal pas o relliscar i caure pel barranc com malauradament li va pasar a un company del UEC Anoia.
Per acabar de arrodonir la meva mal estrugança mentre pujo no vec una pedra degut a q. la caputxa cau per sota dels ulls i de sobte em trobo estirat a terra d'esquena i amb un bony al cap,quina cleca! per sort no es greu i després d'unes quantes riatlles per treure la tensió amb el Jordi Japo segueixo cap a dalt pensant q. més pot pasar-me en aq. marxa.
Per fi arribem al cim,un moment per fitxar i fer una foto(amb la càmara del Jordi) pel 100cims i rapidament enfilem el camí del Turo de l'Home on a mig camí el Raül li toca fotre's l'ostia de rigor sense conseqüencies greus(un blau).
Arribem al Turo de l'Home i tenen la delicadesa de no fer-nos pujar fins el cim,menjo un plàtan al punt de control i cap a Gualba.
De la baixada poc a explicar solament q. va deixar de ploure,q. vaig caure d'esquena degut a una relliscada pel fang q. hi havia i q.quan agafo la pista forestal ja no deixo de correr fins a Gualba mentre recordo certes frases del llibre del Dean Karnazes.
9h.41m es el temps de la travessa tant el meu com el del Xavi i 5m després entren el Raül i el Jordi Japo;força be si tenim en compte el tempq. va fer.En el control ens trobem amb el Josep i la Maria(força emprenyada ella) q. han abandonat a Sant Marçal ja q. ella tenia clars símptomes d'hipotermia,tb al el David(9h. i 7m) i amb el Jaume(7h.i 42m,quina màquina de tio,com diu el Xavi juga a una altra divisió, la dels runners),tb trobem al Marc(8 hores 45 minuts,no gens malament).Al final sembla q. el becari va abndonar a Collformic i la Txell no se el temps però si ser q. va tindre una mala experiencia ja q. va viure en primera persona la mort del company de la UEC Anoia.
No entrare en polèmiques sobre si l'organització tindria q. haver anul.lat la marxa,tothom sap el text q. apareix a totes les curses; "L'organització no es fa responsable dels danys dels participants, si bé VETLLARÀ PER EVITAR-LOS",l'organització sabia,després de 33 anys, lo perillós q. era el tram de pujada a Les Agudes,tb lo boig q. estem els marxadors q. per tal de completar una cursa fem qualsevol bojeria.La veritat es lo més sensat hagues sigut anul.lar la pujada a Les Agudes,encara q. parlant per mi,ho hagues trobat una decepció brutal,però tb la veritat es q. vaig pasar por pujant-hi,una relliscada en aq. pedres mullades o una branca de les q. t'agafaves s'hagues trencat i ara no hi seria en aq. món.
Que dir de la pujada;la pluja q. es converteix en fina pedra acompanyada d'un fort vent,la boira q. no et deixa veura el camí,els rierols formats pq. la muntanya ja no pot absorbir més aigua,les ulleres sempre mullades q. no et deixen veure el camí sort q. trobem un petit grup de gent i tots seguim cap amunt ja q. es dificil trobar el camí.
De sobte surt entre la boira la creu del Matagalls,hem fet el cim i ademés creiem veure al Xavi q. ja comença el descens cap a Sant Marçal,fitxem i tirem rapidament cap abaix corrent entre rierols d'aigua, fang i pedres.A mig camí aconseguim agafar al Xavi i al Raül,millor, ja q. sent una mica egoista, el Xavi sap perfectament el camí de pujada a les Agudes,continuem baixant i a mig camí em dono compte de q. ni el mòvil ni la càmara de fotos ja funcionen de lo mullat q. es trobem;merda penso i per acabar d'arrodonir al cap d'una estona el turmell tocat de les últimes 2 marxes torna a torçar-se i tinc q. sentar-me un moment enmig del fang del mal q. em fa.Al cap d'una estona sembla q. el dolor remeteix,prenc un ibuprofe i un tramadol i continuo cap avall mig coix; en el punt de control de Sant Marçal el Xavi en pregunta si puc continuar,li dic q. si ja q.el dolor sembla q. ha di
sminuit força i ademés no vull quedar-me tirat amb la pluja i el fred en aq. control tot sol.Comencem la pujada cap les Agudes,el Xavi com a guia,després el Raül,jo i per últim el Jordi Japo,davant nostre tb hi ha un grup de gent;qui a fet aq. pujada sap q. a la meitat del camí es te q. grimpar força;ja es difícil amb bon temps llavors no cal ni imaginar com es amb pluja,vent,aigua per totes bandes i les mans i dits gelats.En aquell moment no ho penses però ara després d'una setmana encara m'esgarrifo de lo fàcil q. era poder fer un mal pas o relliscar i caure pel barranc com malauradament li va pasar a un company del UEC Anoia.
Per acabar de arrodonir la meva mal estrugança mentre pujo no vec una pedra degut a q. la caputxa cau per sota dels ulls i de sobte em trobo estirat a terra d'esquena i amb un bony al cap,quina cleca! per sort no es greu i després d'unes quantes riatlles per treure la tensió amb el Jordi Japo segueixo cap a dalt pensant q. més pot pasar-me en aq. marxa.
Per fi arribem al cim,un moment per fitxar i fer una foto(amb la càmara del Jordi) pel 100cims i rapidament enfilem el camí del Turo de l'Home on a mig camí el Raül li toca fotre's l'ostia de rigor sense conseqüencies greus(un blau).
Arribem al Turo de l'Home i tenen la delicadesa de no fer-nos pujar fins el cim,menjo un plàtan al punt de control i cap a Gualba.
De la baixada poc a explicar solament q. va deixar de ploure,q. vaig caure d'esquena degut a una relliscada pel fang q. hi havia i q.quan agafo la pista forestal ja no deixo de correr fins a Gualba mentre recordo certes frases del llibre del Dean Karnazes.
9h.41m es el temps de la travessa tant el meu com el del Xavi i 5m després entren el Raül i el Jordi Japo;força be si tenim en compte el tempq. va fer.En el control ens trobem amb el Josep i la Maria(força emprenyada ella) q. han abandonat a Sant Marçal ja q. ella tenia clars símptomes d'hipotermia,tb al el David(9h. i 7m) i amb el Jaume(7h.i 42m,quina màquina de tio,com diu el Xavi juga a una altra divisió, la dels runners),tb trobem al Marc(8 hores 45 minuts,no gens malament).Al final sembla q. el becari va abndonar a Collformic i la Txell no se el temps però si ser q. va tindre una mala experiencia ja q. va viure en primera persona la mort del company de la UEC Anoia.
No entrare en polèmiques sobre si l'organització tindria q. haver anul.lat la marxa,tothom sap el text q. apareix a totes les curses; "L'organització no es fa responsable dels danys dels participants, si bé VETLLARÀ PER EVITAR-LOS",l'organització sabia,després de 33 anys, lo perillós q. era el tram de pujada a Les Agudes,tb lo boig q. estem els marxadors q. per tal de completar una cursa fem qualsevol bojeria.La veritat es lo més sensat hagues sigut anul.lar la pujada a Les Agudes,encara q. parlant per mi,ho hagues trobat una decepció brutal,però tb la veritat es q. vaig pasar por pujant-hi,una relliscada en aq. pedres mullades o una branca de les q. t'agafaves s'hagues trencat i ara no hi seria en aq. món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario