jueves, 19 de junio de 2008

MARXA CAP DE REC 2008


Segón any d'aq. marxa i igual d'espectacular però + dura q. l'any anterior.Tb com l'any 2007 arribem a la casa q. te llogada el Xavi a Bolvir el divendres per la tarda amb un temps no gaire apropiat ja q. plovia a dojo(esperem q. el Mauri de TV3 tingui raó i demà faci sol.).Preparem el sopar mentre's esperem a la gent q. faltaba o sigui el David i el Raül(q. van arribar just per sopar) i el Josep i la María( q. van arribar + tard),després de sopar,una xerradeta,preparar la borsa i a dormir q. el despertador te q. sonar cpa a 3/4 de 5h ja q. la cursa comença a les 6.00h.
Dir q. per primera vegada porto un pal(deixat per l'Alba) per fer les pujades ja q. han avisat q. hi han troços de la marxa amb força neu.
Sortim del refugi de Cap de Rec (per fer els 53,4 km de distància i els 5250 metres de desnivell acumulat) i baixem cap a Vilella + corrent q. caminant,en aq. poble fem el primer àpat(coca i xocolata desfeta),d'aquí enfilem cap a la Vall de la Llosa,poc a poc anem fem la pujada no gaire pronunciada però constant,el ,paisatge es molt diferent a l'any passat ja q. l'aigua surt a dojo i la muntanya es troba molt més verda,per sort el Mauri te raó i fa un dia radiant.
Xino-xano arribem a la pujada final de Vallcivera per sobre dels 2400 metres i comencem a trobar clapes de neu,a dalt de Vallcivera i abans d'arribar al al Refugi de l'Illa es pitjor encara ja q. comença a haver-hi força neu. Els llacs òbviament gelats. El pal va de conya per les pujades i per evitar relliscades a la neu.Comencem la baixada reseguint el riu Madriu i baixem mig trotant els que quedem junts: el Xavi, l'Albert(un pare d'un company del Guillem), el Raül, el Japo i jo. El Dave està una mica pel davant i el Josep i la Maria darrera.
De sobta la tragèdia,pasat el refugi de Fontverd i travessant un rierol el Raül cau enmig d'aquest i sembla q. s'ha fet força mal al genoll amb una pedra punxaguda amagada sota ell,per sort només es un trau i el dolor es solament el cop. Continuem la baixada cap a la Font de la Closa
,allà trobem el bocata de butifarra,ún metge per curar les ferides al Raül i a una becaria del Xavi,q. es Andorrana, anom.Núria que ens ha vingut a veure i donar-nos suport.
Després de descansar una mica i fer una altre baixada empinada iniciem la pujada de 1400 metres de desnivell positiu que ens durà des d'Andorra al Coll de sant Vicenç.En aq. tros el grup es comença a trencar,per davant van el Japo i l'Albert,al mig vaig jo i per darrera el Xavi i el Raül,q. dir d'aq. pujada! entre la calor(ja q. sóm a ple migdia) i lo sostinguda q. es un arriba reventat a dalt,per sort estic en molt més bona forma q. l'any pasat i tb el pal ajuda molt.Poc a poc vaig pasant a gent completament feta pols de l'esforç i per fi arribo a un cami plà q. porta fins el refugi de Perafita on em trobo amb el Japo i l'Albert,allà encara ens queden els 400 metres de desnivell finals per pujar fins al Coll de Sant Vicenç i com s'hi veu força neu crec q. seràn més difícils q. l'any pasat.Efectivament,després d'una pujada entre força neu arribem al final de la pujada i d'aquí cap a buscar l'avituallament del Refugi dels Estanys de la Pera.
La baixada la fem bastant ràpida,en aq. refugi menjem uns quants Donuts i Aquarius i continuem cap avall a veure el nou recorregut q. han fet aq. any( ja q. segons certa gent la part final era molt aburrida i per això aq. any la marxa acaba en pujada).Evidenmet q. es molt més atractiu(ple de rierols i fang) però tb es molt més dura q. l'any pasat sobretot la pujada(anom. pujada Canaleta) final d'arribada a Cap de Rec.
Total després de 11,30h d'haver començat la marxa arribem al punt de sortida.
Desde aq. modest blog tinc q. agenollar-me davant el Raül q. després de com tenia el genoll va acabar la marxa en una posició força digne,desde ara serà Raül genoll de ferro.
Tb felicitar a l'organització per la marxa encara q. trobo q. faltaven cintes senyalitzadores al final i tb el poc temps q. van donar per acabar la marxa tot tenint em compte la duresa d'aquesta.Ara tampoc trobo just les crítiques aparegudes al blog de l'organització sobre els avituallaments i sobre la duresa de la marxa,per mi precisament lo q. fa atractiva aq. marxa(apart del paisatge) es la seva duresa ja q. si totes les marxes fosin com la dels castells de la Segarra(o sigui planes) no valdria fer la Copa Catalana.
I ara cap un altre objectiu d'aq. any: La Núria- Queralt( o Berga,aq. any).

No hay comentarios: