PUIGMAL,PIC PETIT DE SEGRE i PUIGMAL DE LLO

Pujada a la muntanya més alta de la província de Girona i de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa. És un dels pics mítics de l'excursionisme català.
Començem la pujada a l'estació francesa d'esquí Err-Puigmal,cap a 2/4 de 7 (la pujada tb es pot fer desde Núria),seguirem per la pista cap a la Jaça del Prat del Tossal (2.221 m.). El camí segueix el torrent i torça a la dreta, anem seguint les marques grogues. Aqui comença la pujada fent marrades que la suavitzen una mica, i que ens durà al final dels arrossegadors de l'estació d'esqui, seguim l'ampla carena fins al Pas dels Lladres (2.653 m.) d'on dominem la Cerdanya i el Ripolles; per la carena, pelada i de terreny descompost iniciem la pujada final del Puigmal, seguint el camí molt fressat que puja, fent llaçades, pel vessant SW, pel mig de la tartera fins el Puigmal (2.910 m.).

Cim arrodonit i molt ample i amb un fort vent, cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim; hi ha la creu de Puigmal, de ferro forjat, un munt de pedres amb un pal metаl·lic i uns quants paravents fets de pedres. En el cim hi ha una placa amb els versos de Mn. Cinto Verdaguer: "De puig en puig pel coll de Finestrelles / s'enfilen del Puigmal a l'alta cima / tota la terra que el meu cor estima/ des d'ací es veu en serres onejar". Canigó, cant IV. Panorama extensíssim que compensarà els esforços de la pujada,pel nord, s'observa tota la Cerdanya i, darrera d'ella, les muntanyes que la separen d'Andorra i grans massissos francesos com el del Carlit; a l'est es troba tota la vall de Núria i la successió de cims que conformen l'anomenada "Olla de Núria"; al sud es veu el camí que hem fet de pujada, tot i què queda molt tapat per una muntanya del costat; i, finalment, a la part oest s'identifica la serra del Cadí-Moixeró i un munt de pics.

Després davallem del cim per la carena que ens mena fins al Petit Pic del Segre de 2.810 metres, baixem al coll d'Er i remuntem rаpidament la carena fins assolir el Puigmal de Llo de 2.800 metres. Ara dominem tota la vall d'Er i veiem tot el cami fet de pujada. Retornem al coll i baixem per la tartera, seguint el corriol que ens torna al punt de partida.

Com a curiositat dir q.Diuen que fins que no s'ha pujat al Puigmal,ningú pot anomenar-se excursionista.

Tot aixó està agafat de 2 pàg. webs:

http://excursiones.iespana.es/puigmal-cat.htm

http://sefobi.eresmas.net/Fitxers/puigmal.html

Ja q. està molt be explicat i escriuen el català molt millor q. jo.

Per últim dir q. les 2 primeres fotos són del cim del Puigmal i l'altre del cim del Puigmal de Llo.

TOSSA PLANA DE LLES i SETUT

Dia perfecte per fer la ruta fins la Tossa plana de Lles desde el refugi del Pradell.
Lo més dur aixecar-se a 2/4 de 6 per arribar cap a les 7 al refugi.
Lo millor q. sovint hi ha poca gent fent la pujada i q. cap a les 11 ja tornavem a estar en el refugi amb 2 cims fets.I a les 12 a la piscina!!!. La descripció de la pujada es la següent -Refugi del Pradell (2.117 metres): punt de partida des del refugi lliure del Pradell, on s'accedeix des de Lles, resseguint la pista fins al refugi del Cap de Rec, i des d'allà una segona pista en una mica més de mal estat fins al refugi.
Just al costat d'on es pot deixar el cotxe, ja en marxa un corriol que enfila per dins del bosc (hi ha algunes marques de ruta, concretament la 19). El camí puja amb força al principi per dins del bosc, resseguint el camí sempre molt evident.
– Pla de les Someres (2.300 metres): en el moment que se surt del bosc, s'arriba a un extens prat, amb un pendent molt més moderat. Es ressegueix pel costat esquerra, seguint les fites i les marques de color groc.
Quan comença a enfilar-se una mica més, la ruta directa segueix la pujada directament. La ruta que seguirem però, marxa cap a l'esquerra direcció als llacs.
– Bassota de Setut (2.471 metres): des d'aquest punt podem veure directament al nord el Pic de Setut, que coronarem durant la baixada. Per a seguir cap a la Tossa, sense arribar al llac, marxarem cap a la dreta, pel fort pendent que mena cap a la carena.
Sense camí evident es van seguint les diferents rampes que anem trobant, sempre en direcció nord, anar-nos desviant una mica cap a la dreta per enfilar directament al cim, sempre evident i sense pèrdua.
– Tossa Plana de Lles (2.916 metres): cim més alt de la Cerdanya, on podem trobar una bústia amb el corresponent llibre de firmes, i amb una àmplia zona "plana", amb nombrosos vivacs.
Seguirem la carena en direcció oest, per arribar-nos fins al pròxim cim de Setut, on arribarem per una senzilla aresta en uns 15 minuts. Al llarg del camí ens trobem unes termes de granit, que marquen la frontera entre Catalunya i Andorra.
– Pic de Setut (2.869 m): Cim carener, que tot i no tenir millors vistes que l'anterior, ens serveix per a completar la jornada.
Això es tret de la FEEC
La foto on estic sol es la Tossa plana de Lles i on estem els 4 q. es el cim del Setut.
En resum excursió molt bonica,fàcil i amb unes vistes magnifiques del Cadí-Moixeró i dels pics de la Cerdanya i d'Andorra.
Ah! i sense trobar kemakos o pixapins.