domingo, 22 de junio de 2008

TEBEOS

Tebeos,ara anomenats còmics, buscant a casa de la meva tia he trobat un munt de tebeos.

El primer es el de la colecció OLE sobretot de Mortadelo y Filemón,qui no té a casa seva un tebeo d'aquesta serie,apart dels de Mortadelo tb he trobat del Botones Sacarino,Zipi y Zape i de Superlópez,quins bons moments he pasat abans i ara q. he tornat a llegir algún d'ells.

El segon es el de serie bèl.lica,aquí al costat teniu un exemple d'un d'ells però hi havia un munt a noms tant sugestius com Zona de Combate,Grandes Batallas......

El tercer,de la serie Dysney,qui no ha disfrutat de les aventures del pato Donald,els seus cosins i l'avar del seu tio Gilito,tb el Miki y Goofy i ......

El quart;m'he trobat 2-3 tebeos del Guerrero del Antifaz,d'aquesta serie tenia un munt ja q. cada diumenge el meu pare m'el compraba,però la primera vegada q. vaig suspendre una assignatura o varies,sino m'equivoco a cinquè d'EGB, m'els va trencar tots,excepte aquests, i van anar a parar a les escombreries.Q. hi farem.
El cinquè,el primer i del qual van agafar el nom genèric tots els altres; el TBO amb els invents del profesor Franz de Copenhague,la familia Ulises....,
no pasaran mai de moda tot i les modes actuals del Manga.

jueves, 19 de junio de 2008

MARXA CAP DE REC 2008


Segón any d'aq. marxa i igual d'espectacular però + dura q. l'any anterior.Tb com l'any 2007 arribem a la casa q. te llogada el Xavi a Bolvir el divendres per la tarda amb un temps no gaire apropiat ja q. plovia a dojo(esperem q. el Mauri de TV3 tingui raó i demà faci sol.).Preparem el sopar mentre's esperem a la gent q. faltaba o sigui el David i el Raül(q. van arribar just per sopar) i el Josep i la María( q. van arribar + tard),després de sopar,una xerradeta,preparar la borsa i a dormir q. el despertador te q. sonar cpa a 3/4 de 5h ja q. la cursa comença a les 6.00h.
Dir q. per primera vegada porto un pal(deixat per l'Alba) per fer les pujades ja q. han avisat q. hi han troços de la marxa amb força neu.
Sortim del refugi de Cap de Rec (per fer els 53,4 km de distància i els 5250 metres de desnivell acumulat) i baixem cap a Vilella + corrent q. caminant,en aq. poble fem el primer àpat(coca i xocolata desfeta),d'aquí enfilem cap a la Vall de la Llosa,poc a poc anem fem la pujada no gaire pronunciada però constant,el ,paisatge es molt diferent a l'any passat ja q. l'aigua surt a dojo i la muntanya es troba molt més verda,per sort el Mauri te raó i fa un dia radiant.
Xino-xano arribem a la pujada final de Vallcivera per sobre dels 2400 metres i comencem a trobar clapes de neu,a dalt de Vallcivera i abans d'arribar al al Refugi de l'Illa es pitjor encara ja q. comença a haver-hi força neu. Els llacs òbviament gelats. El pal va de conya per les pujades i per evitar relliscades a la neu.Comencem la baixada reseguint el riu Madriu i baixem mig trotant els que quedem junts: el Xavi, l'Albert(un pare d'un company del Guillem), el Raül, el Japo i jo. El Dave està una mica pel davant i el Josep i la Maria darrera.
De sobta la tragèdia,pasat el refugi de Fontverd i travessant un rierol el Raül cau enmig d'aquest i sembla q. s'ha fet força mal al genoll amb una pedra punxaguda amagada sota ell,per sort només es un trau i el dolor es solament el cop. Continuem la baixada cap a la Font de la Closa
,allà trobem el bocata de butifarra,ún metge per curar les ferides al Raül i a una becaria del Xavi,q. es Andorrana, anom.Núria que ens ha vingut a veure i donar-nos suport.
Després de descansar una mica i fer una altre baixada empinada iniciem la pujada de 1400 metres de desnivell positiu que ens durà des d'Andorra al Coll de sant Vicenç.En aq. tros el grup es comença a trencar,per davant van el Japo i l'Albert,al mig vaig jo i per darrera el Xavi i el Raül,q. dir d'aq. pujada! entre la calor(ja q. sóm a ple migdia) i lo sostinguda q. es un arriba reventat a dalt,per sort estic en molt més bona forma q. l'any pasat i tb el pal ajuda molt.Poc a poc vaig pasant a gent completament feta pols de l'esforç i per fi arribo a un cami plà q. porta fins el refugi de Perafita on em trobo amb el Japo i l'Albert,allà encara ens queden els 400 metres de desnivell finals per pujar fins al Coll de Sant Vicenç i com s'hi veu força neu crec q. seràn més difícils q. l'any pasat.Efectivament,després d'una pujada entre força neu arribem al final de la pujada i d'aquí cap a buscar l'avituallament del Refugi dels Estanys de la Pera.
La baixada la fem bastant ràpida,en aq. refugi menjem uns quants Donuts i Aquarius i continuem cap avall a veure el nou recorregut q. han fet aq. any( ja q. segons certa gent la part final era molt aburrida i per això aq. any la marxa acaba en pujada).Evidenmet q. es molt més atractiu(ple de rierols i fang) però tb es molt més dura q. l'any pasat sobretot la pujada(anom. pujada Canaleta) final d'arribada a Cap de Rec.
Total després de 11,30h d'haver començat la marxa arribem al punt de sortida.
Desde aq. modest blog tinc q. agenollar-me davant el Raül q. després de com tenia el genoll va acabar la marxa en una posició força digne,desde ara serà Raül genoll de ferro.
Tb felicitar a l'organització per la marxa encara q. trobo q. faltaven cintes senyalitzadores al final i tb el poc temps q. van donar per acabar la marxa tot tenint em compte la duresa d'aquesta.Ara tampoc trobo just les crítiques aparegudes al blog de l'organització sobre els avituallaments i sobre la duresa de la marxa,per mi precisament lo q. fa atractiva aq. marxa(apart del paisatge) es la seva duresa ja q. si totes les marxes fosin com la dels castells de la Segarra(o sigui planes) no valdria fer la Copa Catalana.
I ara cap un altre objectiu d'aq. any: La Núria- Queralt( o Berga,aq. any).

martes, 17 de junio de 2008

LIDIA DAMUNT


Veu d'un grup anomenat Hello Cuca,acabar de treure un disc en solitari anom. Lidia Damunt en la isla de las bufandas; es bastant rockabilly i en castellà,per comprobar-ho només anar a:
www.myspace.com/lidiadamunt
i escoltar les cançons del disc.
No està gens malament veient el panorama actual del rockabilly en castellà.
Per cert es murciana com la meva mare pq. desprès diguin dels murcians.

lunes, 16 de junio de 2008

MARXA DELS 7 CIMS 2008

Marxa nova per nosaltres i tb primer any q. es troba dintre de la copa catalana de marxes de resistencia.Aq. marxa transcorre per l'alt i el baix Penedès i com diu el set nom has de fer 7 cims d'aq. comarques amb el premi afegit q. 5 d'aq. cims són 100cims.La Marxa dels 7 cims de 59.6 km i 4912 metres de desnivell acumulat.
La marxa comença a les Dous al poble de Torrelles de Foix i com sempre quedem davant de la casa del Xavi a les 5,00h per arribar a les 6,00-6-15h ja q. la marxa comença a les 6,30h,com sempre desde aquí sortim el Jordi japo,la Txell,el Xavi i jo,allà ens trobem amb el Raúl i el seu germà David,la María i el Josep.
La marxa comença pujant fins el primer cim;el Clapí vell(704m),D'allí ja divisem el segon l'Àliga (698m), llavors tenim uns 12 km de baixada fins a Vallflor on hi ha l'esmorzar.
Que dir del l'esmorzar: Pa de pagès amb tomàquet amb embotits variats, donuts, pastes, beguda isotònica... i no ún per cap.
Després de l'esmorçar enfilem cap el següent cim, la Talaia de Montmell(861m), i per lo q. sembla en el paper i per la muntanya q. veiem davat no serà "coser y cantar" i la veritat es q.
la pujada tenía tela i amb l'esmorçar,el sol i la calor q. feia va costar una mica d'arribar-hi,però valia la pena per les vistes q. hi havia d'aq. 2 comarques.Un moment per fer les fotos de rigor(es la foto d'aquí al costat) i llavors agafem un camí pedregós i ideal pel meu tocat turmell que tot carenejant ens porta fins l'Ermita de Sant Miquel (km 20).,D'aquí baixem per un camí estret i tb pedregós (sort q. no plovia) a buscar el següent avituallament sòlid (km 32); en el paper semblava q. sería bastant pla però hi havia dos collets anomenats de Sant Marc i Selma no gaire forts però on ja es començaba a notar el cansament(jo crec q. més mental q. físic ja q. nosaltres teníem el cap en la marxa de Cap de Rec i pensavem q. aq. sería bufar i fer ampolles).
Després d'aq. avituallament iniciem la pujada cap a Montagut (962m i foto d'abaix), primer, i després Formigosa (995m).
Després agafem un tros del camí de la Monserrat-Reus per anar fins al Puig de Solanes (914m) i Puig de Castellar d'Ancosa (944m). En aq. tros de camí van caure 4 gotes
per tocar els nassos.
La resta de la cursa ja es cap avall,arribem al cap 11 hores i 4 minuts.
Al final una dutxa(d'aigua freda ja q. no hi havia de calenta) i cap a casa a descansar i a preparar la Cap de Rec.
Estic feliç per dues coses; la primera es q. no va ploure(si exceptuem 4 gotes) i la segona es q. no em vaig torçar el turmell.
Com a premi una bonica samarreta tècnica per lluir en les marxes.

martes, 10 de junio de 2008

ON SÓN ELS NOUS ROCKERS?

Fa unes setmanes es va fer una festa dels rockers internautes de la pàg. rockers.es.Veient les fotos de la trobada m'adono q. tot es gent de 40-50 anys,això ja ho havia vist a les Hayride de BCN on tb la gent tenia més o menys aq. edat.
A casa tinc un disc de nom Rockin'80 q. recull les actuacions de Crazy Cavan i Freddie Fingers Lee a la sala KGB en els anys 86-87;en la foto de la portada es veu la sala plena de gom a gom de rockers tant homes com dones joves(q. ara tindran de 40-50anys).Seria posible ARA un concert de rock& roll amb tanta gent jove?. Jo crec q. la resposta es NO.
Llavors jo em pregunto; No hi han rockers joves?,morirà amb la nostre generació el rock & roll?
Com a complement i mentre's em trobaba buscant aq. disc vaig fer una foto a altres discos de la mateixa época.

jueves, 5 de junio de 2008

MONTAPLEX

Seguint amb lo q. m'he trobat a casa de la meva tia m'ha fet molta il.lusió uns soldadets q. es venien en jugueteries o granjes a 5ptas el sobre.Estic parlant evidenment dels sobres Montaplex.
Quines batalles em montaba al menjador de casa meva tot sol o després de veure pel.lícules de guerra en la famosa "sesión de tarde" a TVE.



Aquí teniu uns exemples:

Un es un tanc i els altres són uns soldats japonesos(els de color groc) i uns de francesos( els de color rosa):
Normalment aq. soldats solien ser copies de la casa de modelisme Airfix però molt menys treballats els motllos.
Tb hi havien uns altres de 2 dimensions(els Montaplex són de 3 dimensions) anomenats Serjan,aq. tb venien en uns sobres molt semblant als Montaplex

BO DIDDLEY:Mort una llegenda del Rhythm and blues


Ahir; mirant els diaris vaig asebentar-me de la mort d'aq.llegenda viva del Rhythm and blues,en alguns diaris sortia a tota una plana.
I pensar q. fa uns quants anys va venir a tocar a Barcelona i es va tindre q. suspendre el concert sino recordo malament per falta d'aforo.Quin país!!.
Per cert ahir vaig anar als cinemes Verdi a veure una pel.lícula sobre el naixement del rock&roll.La peli es deia Honeydripper,un dels actors principals es el Dani Glover i transcorreix a l'Alabama del'any 1950.Dura 120m i es una mica lenta però te una banda sonora molt bona de Rhythm and blues.La recomano.

domingo, 1 de junio de 2008

TRAVESSA DEL MONTSENY 2008

Avui diumenge dia 1 de Juny a les 5.00 hores de la matinada mentre vec com plou desde el meu lloc de treball, penso en la travessa de la setmana pasada i en la gent q. faci avui la Reus-Prades-Reus,si tb farà un dia com el diumenge pasat.
Una altre marxa q. tenia ganes de fer ja q. les 2 vegades q. l'havia fet sempre havia tingut problemes per acabar-la i ademés venia d'abandonar a la Romànica,però la veritat es q. aq. any tot i les forçes desfermades de la natura he fet un temps prou fantàstic(per mi).
Com sempre quedem a casa del Xavi a les 4.00 hores de la matinada amb el Jordi Japo i la Txell.Cap a les 5.00 arribem a Aiguafreda i allà veiem als germans Vernet i a un becari del Xavi i el David i només agafar la butlleta per omplir les dades comença a ploure fort;el grup es disgrega per buscar un aixopluc,mentre omplo les dades hem trobo al Jaume i desprès al Josep i la Maria,tb veig q. al meu costat es troben el Jordi Japo i la Txell.Esperem una estona al Xavi i als germans Vernet però com no els veiem comencem la marxa sota la pluja q. ja no ens abandonara fins arribar a Gualba.
Pujem al Tagamanent,es de nit,plou,el camí es ple de fang,l'aigua desprès de tants dies de pluja cau o forma bassals pel mig del camí; a l'arribar al coll de Sant Agustí s'afegeix el vent; la marxa comença pitjor q. la Romànica però amb la diferencia q. en aq. jo ja no puc abandonar.
Arribo a la base del Tagamanent i mentre's pujo juntament amb el Jordi Japo,la Maria i el Josep,trobem al Xavi q. ja baixa del cim,el Jaume es troba força per davant i la Txell amb el genoll tocat va per darrera.Arribem al cim del Tagamanent,un moment per fitxar ,fer una foto pel 100cims i cap abaix,aquí al descobert amb el fort vent comença a molestar-me la pluja a les ulleres; baixem i tirem cap el pla de la calma;quin drama:Pluja,vent,boira,comença a sortir aigua de les botes i això q. tenen gore-tex;això implica q. porto els peus xops,però tan com es presenta la travessa val més no canviar els mitjons ja q. al cap d'una estona tornarien a trobar-se mullats.
Creuem el pla de la calma a estones caminat i a estones trotant,pel camí trobem al becari q. ja pensa en abandonar.
Arribem a Collformic,veiem gent q. en lloc d'anar cap el punt de control va cap el restaurant; potser abandonen?;sería lo més sensat,però llavors et quedes tirat ja q. l'organització no et baixa.
Be,lo millor es tirar endavant,cruspir-te un donut i un cafè i amb el temps q. fa enfilar rapidament cap el Matagalls.Començo a pujar amb el Jordi Japo ja q. el Josep i la Maria tenen més problemes per pujar.
Que dir de la pujada;la pluja q. es converteix en fina pedra acompanyada d'un fort vent,la boira q. no et deixa veura el camí,els rierols formats pq. la muntanya ja no pot absorbir més aigua,les ulleres sempre mullades q. no et deixen veure el camí sort q. trobem un petit grup de gent i tots seguim cap amunt ja q. es dificil trobar el camí.
De sobte surt entre la boira la creu del Matagalls,hem fet el cim i ademés creiem veure al Xavi q. ja comença el descens cap a Sant Marçal,fitxem i tirem rapidament cap abaix corrent entre rierols d'aigua, fang i pedres.A mig camí aconseguim agafar al Xavi i al Raül,millor, ja q. sent una mica egoista, el Xavi sap perfectament el camí de pujada a les Agudes,continuem baixant i a mig camí em dono compte de q. ni el mòvil ni la càmara de fotos ja funcionen de lo mullat q. es trobem;merda penso i per acabar d'arrodonir al cap d'una estona el turmell tocat de les últimes 2 marxes torna a torçar-se i tinc q. sentar-me un moment enmig del fang del mal q. em fa.Al cap d'una estona sembla q. el dolor remeteix,prenc un ibuprofe i un tramadol i continuo cap avall mig coix; en el punt de control de Sant Marçal el Xavi en pregunta si puc continuar,li dic q. si ja q.el dolor sembla q. ha disminuit força i ademés no vull quedar-me tirat amb la pluja i el fred en aq. control tot sol.
Comencem la pujada cap les Agudes,el Xavi com a guia,després el Raül,jo i per últim el Jordi Japo,davant nostre tb hi ha un grup de gent;qui a fet aq. pujada sap q. a la meitat del camí es te q. grimpar força;ja es difícil amb bon temps llavors no cal ni imaginar com es amb pluja,vent,aigua per totes bandes i les mans i dits gelats.En aquell moment no ho penses però ara després d'una setmana encara m'esgarrifo de lo fàcil q. era poder fer un mal pas o relliscar i caure pel barranc com malauradament li va pasar a un company del UEC Anoia.
Per acabar de arrodonir la meva mal estrugança mentre pujo no vec una pedra degut a q. la caputxa cau per sota dels ulls i de sobte em trobo estirat a terra d'esquena i amb un bony al cap,quina cleca! per sort no es greu i després d'unes quantes riatlles per treure la tensió amb el Jordi Japo segueixo cap a dalt pensant q. més pot pasar-me en aq. marxa.
Per fi arribem al cim,un moment per fitxar i fer una foto(amb la càmara del Jordi) pel 100cims i rapidament enfilem el camí del Turo de l'Home on a mig camí el Raül li toca fotre's l'ostia de rigor sense conseqüencies greus(un blau).
Arribem al Turo de l'Home i tenen la delicadesa de no fer-nos pujar fins el cim,menjo un plàtan al punt de control i cap a Gualba.
De la baixada poc a explicar solament q. va deixar de ploure,q. vaig caure d'esquena degut a una relliscada pel fang q. hi havia i q.quan agafo la pista forestal ja no deixo de correr fins a Gualba mentre recordo certes frases del llibre del Dean Karnazes.
9h.41m es el temps de la travessa tant el meu com el del Xavi i 5m després entren el Raül i el Jordi Japo;força be si tenim en compte el tempq. va fer.En el control ens trobem amb el Josep i la Maria(força emprenyada ella) q. han abandonat a Sant Marçal ja q. ella tenia clars símptomes d'hipotermia,tb al el David(9h. i 7m) i amb el Jaume(7h.i 42m,quina màquina de tio,com diu el Xavi juga a una altra divisió, la dels runners),tb trobem al Marc(8 hores 45 minuts,no gens malament).Al final sembla q. el becari va abndonar a Collformic i la Txell no se el temps però si ser q. va tindre una mala experiencia ja q. va viure en primera persona la mort del company de la UEC Anoia.
No entrare en polèmiques sobre si l'organització tindria q. haver anul.lat la marxa,tothom sap el text q. apareix a totes les curses; "L'organització no es fa responsable dels danys dels participants, si bé VETLLARÀ PER EVITAR-LOS",l'organització sabia,després de 33 anys, lo perillós q. era el tram de pujada a Les Agudes,tb lo boig q. estem els marxadors q. per tal de completar una cursa fem qualsevol bojeria.La veritat es lo més sensat hagues sigut anul.lar la pujada a Les Agudes,encara q. parlant per mi,ho hagues trobat una decepció brutal,però tb la veritat es q. vaig pasar por pujant-hi,una relliscada en aq. pedres mullades o una branca de les q. t'agafaves s'hagues trencat i ara no hi seria en aq. món.