NENA DACONTE

Collons, desde fa uns dies no paro de tararejar el seu hit "tenia tanto q. darte".

www.myspace.com/nenadaconte

M'estic preocupant,ke puc fer per desengantxar-me i tornar al bon camí del R&R,country i rockabilly?

THE HONEYBEES

Per la pag. web de rockers.es vaig veure una resenya de l'últim CD d'aq. grup i personalment trobo q. ho fan força be aq. noies.

Si les voleu escoltar:

www.myspace.com/thehoneybees

o en la seva pag. web:

www.rockabilly.net/honeybees/

Apa a disfrutar-les.

Earth Angels

Grup de Doo Woop de BCN en la linia dels grups americans dels 50'

Podeu escoltar-los a http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=383352032

o una resenya del Periodico de Catalunya:

Earth Angels: Al rescate del 'doo-wop'
Jordi Majó (Barcelona, 1977) y Christian (Barcelona, 1976) y Joan Carrasco (Barcelona, 1972) forman el trío Protagonizan --y cantan-- el anuncio de Vodafone en televisión.
CRISTINA FENÉSBARCELONA
Si están cenando en un restaurante de Barcelona y de golpe tres chicos se levantan de una mesa y se ponen a cantar, no se asusten: son los del anuncio de Vodafone, a quienes a veces dan esos ramalazos de recuperar la esencia de la música que hacen y llevarla al extremo más puro.Los Earth Angels son una formación a cappella que nació hace un año en Barcelona, fruto de las casualidades y de la insistencia de Jordi en crear un grupo de doo-wop, una disciplina vocal popular en EEUU entre los años 50 y 60. Pero, ¿cómo alguien de 30 años llega a interesarse por un tipo de música de hace medio siglo? "En filmes como Dirty Dancing, La Bamba o Grease siempre había una canción de doo-wop", explica. "También depende de la música que tus padres te pongan en casa", apuntillan Joan y Christian --que son hermanos--, mencionando el que quizá sea el tema más popular de doo-wop en España: Only you, de The Platters.El doo-wop es también una manera de entender la música y, por ende, el directo. De ahí sus actuaciones espontáneas en calles y restaurantes, que suelen acabar con multitudes a su alrededor. De uno de estos bolos espontáneos nació el nombre del grupo, de cuando un espectador británico les espetó en el Raval: "You sing like angels". Bueno, de ahí y de la canción Earth Angel, de Penguins.WEB EXITOSALos Earth Angels no han publicado disco, pero su web www.myspace.com/earthangelsbcn, a la que han subido canciones registradas con una simple grabadora, ha sido visitada, en poco más de cuatro meses, por unas 12.000 personas de todo el mundo. Y eso que, de publicidad, nada: en el anuncio de Vodafone no se dice quiénes son los que cantan. El secreto está, según Jordi, en que "aunque es una música por la que es muy difícil apostar porque es poco conocida, lo que mantiene la esencia, al final, vence".

Eli Paperboy Reed & The True Loves

El Xavi m'ha descobert aq. cantant blanc de soul,després d'escoltar unes quantes cançons seves per www.myspace.com/elipaperboyreed,he vist com diu ell una barreja de Ottis Redding, Sam Cooke, Wilson Pickett i James Brown.Feia temps q. no escoltava un soul tant bo.

Per lo q sembla vindra a BCN en European Tour Dates Finally Up, Oct. 29-Dec. 13th el dia 12.13.08 Primavera Club - Barcelona

CAMPIÓ COPA CATALANA DE MARXES DE RESISTENCIA 2008

Després de haver fet la Marxassa i la Marxa del Garraf,per fi he arribat als punts necesaris per ser campió de la Copa Catalana.
Dir tb q. el GELS(Grup Excursionista La Salle) ha quedat en setena posició de la llista per clubs,gens malament.

TRENKAKAMES i RASOS DE PEGUERA - MANRESA 08

Fetes aq. 2 marxes,si voleu una bona descripció de la marxa,veieu el blog del Jordi Casanova o
el blog de senderators.
Si voleu fotos de la Rasos - Manresa,el link:
http://picasaweb.google.es/jocasanovas77/RasosDePegueraManresa#

I CADI VERTICAL 2008

L'altre dia vaig participar en la I Cadí Vertical organitzada per La Salle Natura en la modalitat de quilòmetre vertical,no es una prova de la meva especialitat,q. com tots sabeu són les marxes de resistencia,però ja q. es una prova q. la fa el club excursionista on estic vaig decidir fer-la.
La prova te un desnivell positiu de 1000 metres i una distància de 6 km.
La Cadí Vertical va tenir lloc al Parc Natural del Cadí Moixeró amb sortida de la Can Cerdanyola o Escola de Natura Gmà Daniel Cabedo i arribada al Coll del Moixeró. La gran atracció d'aq. primer any era la presència del Kilian Jornet,recent guanyador de la UTMB i tb inscrit a última hora l'Agustí Roc.En total van haver-hi 201 participants.
Primer,van sortir les dones a les 10.00h i posteriorment, 10 minuts després, els homes.
Com veieu a la foto hi erem la Maria, el Japo,la Marta,el Xavi,el Dave,l'Albert,l'Alba i jo,l'altre de la foto es el Jaume Abella,el president del nostre club.
La prova es molt dura ja q. es molt explosiva pq. es quasi sempre de pujada,primer pels empedrats,després s'arriba al refugi de Sant Jordi ,on tenim una mica d'avitualllament, i després només falten 1,5km per arribar a dalt,però quins 1,5km( amb una pala final impresionant).A l'arribar trobem les vistes espectaculars del Moixeró i Penyes Altes q. casual-
ment les haviem fet aq. estiu per la banda de la Cerdanya.Després de la foto de rigor,fem la baixada a tota llet amb el Xavi per arribar al dinar preparat per uns cuiners del Berguedà q. ja valia la pena tot l'esforç fet.Tb hi havia sorteig de regals donats per les cases patrocinadores però no va haver-hi sort en aq. aspecte.
En total 1h. 35m per fer aq. prova q. va ser guanyada per l'Agustí Roc amb un temps de 44 minuts.El Kilian,va pagar tot l'esforç de la Copa del Món i la Ultra Trail del Montblanc, i la va fer en 50 minuts.
Lo més negatiu la lesió del nostre company del GELS, en Dave,q. sembla q. te una trocanteritis q. potser li farà acabar la temporada i la Copa Catalana per aq. dates.Anim company¡¡¡

SENGLAR NOCTURNA SETEMBRE 2008

Dissabte 13, hem fet aq. marxa. L'anomenem així per la gran quantitat de senglars que et trobes habitualment; en segon lloc perquè la fem de nit i, finalment, creuem el Parc de Collserola des de Barcelona fins a Sant Cugat i tornem.
Començem a l'avinguda del Tibidabo cap allà les 22.00h i en aq. ocasió erem el Xavi"Sensei",el Jordi"Japo",l'Albert Velasco(potser unes de les próximes adquisicions del GELS) i jo.


Començem pujant per davant de la gosera i, un cop arribats a la Carretera de les Aigües,seguim la pista cap amunt i anem a buscar la Font de Can Borni i arribant a la Carretera de l'Arrabassada on ens unim al PR-35 passant per Vista Rica i el Coll de l'Erola.Allà canviem al PR-38 que ens ha portat a Sant Medir. Des de Sant Medir agafem la pista del PR-38, que després s'ajunta amb el GR-6 a l'alçada de la Font de Sant Sever,llavors arribem fins a can Borrell i després fins el Pi d'en Xandri on domen la volta i tornem pel mateix recorregut.

Per fer tot això hem trigat 1 hora i 39 minuts i 10,5 km segons marca el GPS del Xavi.
L'anecdota de la jornada va ser i cito textualment del blog del Xavi:
L'anecdota de la Caminada és bona: quan arribem de nou a la Carretera de les Aigües ens hem trobat a 3 persones, dos nois i una noia, que havien vingut a veure les vistes de Barcelona a la nit. Estaven al mig d ela Carretera tots espantats ja que tenien el cotxe al Pla de les Maduixeres i no gosaven a passar ja que tenien creuats a una manada de senglars (segons ells uns 10 senglars) i estan una mica acollonits. Òbviament, el salvadors de Collserola els indiquem que poden baixar per la gosera i anar a caure a l'avinguda Tibidabo i després remuntar per la carretera fins al cotxe i baixen amb nosaltres, encara flipant d'haver trobat a 4 xalats sortint del bosc a les 2:30 de la matinada.

ULTRA-TRAIL DU MONT-BLANC 2008

No acostumo a comentar en el blog marxes de resistencia profesionals o on jo no participo,però per aq. fare una excepció,primer pq. van participar 2 amics meus en la marxa curta;el Japo i el Jaume i després pel guanyador de la marxa llarga( 166km),aq. ha sigut el Kilian Jornet i ho a fet en 20 hores i 56 minuts,si voleu + informació teniu:

Si voleu veure el rei arribar:http://es.youtube.com/watch?v=BJSjeFleYJY

Si voleu sentir l'emoció de la sortida:http://es.youtube.com/watch?v=mZnVt5hHyVI

Si voleu alguna foto... http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=540177&idseccio_PK=1011

MOIXERÓ i PENYES ALTES

Un altre 100cims( Penyes altes) fet aq. estiu i per altre banda el Moixeró ja l'havia fet en l'any 2003 en una cursa de la GELS-Moixeró però per la banda de Bagà,aq. any l'he fet per la banda de la Cerdanya.Es curiós, però les persones q. l'hem fet són les mateixes q. vem fer la cursa de la Gels-Moixeró al 2003 o sigui el David,el Xavi,l'ALba,l'Ana i jo;encara q. comparant les fotografies,apart de ser més vells, lo q. + xoca es l'evolució en el vestuari,ara portem malles,camelbac,bambes Trabuco,GPS,estrena de les samarretes del GELS...,en aquells principis...,be, millor no veure les fotos d'aquella marxa.
Poc dir de la caminata,ja q. no es gens complicada ni amb grans desnivells,primer vem enfilar cap el Moixeró,on en el seu cim vem veure una placa en record del fundador del nostre club excursionista(germà Daniel) i després vem tirar cap a Penyes Altes,després de les fotos de rigor,esmorçar i tornar cap a Bolvir a la piscina i lo + important a dinar empanadilles Bolivianes a la Solana.
Total una excursió de 3-4hores amb l'alicient de veure a l'Ana una altre vegada a la muntanya.

COMABONA (2545 m)

Aq. agost com cada any i gràcies a la gentilesa del Xavi i família he pogut gaudir d'uns díes a la Cerdanya juntament amb el David,l'Alba i + tard l'Ana,tb com sempre hem aprofitat per fer algún 100cims i el primer va ser el Comabona q. va ser fet pel seu vessant nord.
Com sap tothom si vols anar a caminar lo primer es aixecar-te vem aviat per poder caminar a les hores de mínim calor i sense trobar-te gent, per això es vem aixecar cap a les 5.30h per poder sortir cap a les 6.00h i arribar al lloc de sortida q. es el refugi Prat d'Aguiló cap a les 7.00h.
L'excursió la vem fer el Xavi,el David i jo ja q. l'Alba acabava de ser operada de les amígdales i no es trobava aq. primer dia en bones condicions per fer la caminata.
Com he dit sortim d'aq. refugi i iniciem l'ascensió però degut a la guia q. portavem vem tindre algún problema per trobar el camí cap el pas dels Gosolans i la primera part del recorregut el vem fer tirant dret cap amunt per una tartera de pedra fins q. vem trobar el camí i vem arribar al pas dels Gosolans.El dia es presentava perfecta i encara q. no eren ni les 8.00h ja començava a fer calor.
Una vegada en el pas dels Gosolans hi ha un poste que indica l'indret,llavors prenem la carena cap a l'esquerra. Un cop som a la carena sen's presenta a la vista la imponent mole del Pedraforca tot envoltat de núvols i on tb trobem un ramat d'isards q. disfruten de la soletat del paisatge; continuem caminant i arribem primer al poc marcat puig de Font Tordera. Allà, la carena torna a canviar de direcció. Perdem uns metres de desnivell fins al collet de Comabona i fem la pujada final per herba i terreny rocós fins el cim del Comabona.Una vegada fetes les fotos de rigor baixem una mica per esmorçar i comtemplar el bonic paisatge de la serra del Cadí.
Per tornar fem un itinerari diferent,baixem tot seguint la carena per buscar el coll dels Terrers, el pas de Tancalaporta i el pas del Bou. En aq. pas anirem a buscar el sender que porta al pla de les Creus i altre vegada al refugi de Prat d’Aguiló on vem arribar cap a les 11.30h.
En resum una excursió força maca i amb un paissatge molt bonic,després de l'excursió com cada any tb, hi havia el premi de la piscina de Bolvir.

CONCERT DE BRUCE SPRINGSTEEN AL CAMP NOU

Vaig anar al concert del Bruce el diumenge 20 de juliol,la veritat es q. no es un dels meus cantants preferits,només tinc 2 VINILS d'ell,el Nebraska i The river,ja q. són els q. més m'agraden.
El concert,per un fan, suposo q. deuria ser fantàstic,es un dels pocs artistes q. actualment s'entrega totalment a l'escenari,jo vaig anar pq. tenia ganes de veure'l però com a concert no vaig disfrutar gaire per:

-Moltes cançons no les coneixia.
-El so era bastant dolent.
-Com he dit abans no es un dels meus artistes preferits.
Però es un cantant q. es te q. veure en directe una vegada a la vida.

SAMARRETES GELS

Per fi tenim les samarretes del grup excursionista per lluir a les marxes de resistencia.Ara a esperar q. comenci una altre vegada la temporada,però jo no esperare i si tot va be la setmana vinent ja la penso lluir per la Cerdanya.

NURIA-QUERALT-BERGA 2008

La veritat es q. no se com començar aq. crònica,hi han moltes sensacions acumulades i encara a 5 dies de la marxa tinc algunes seqüeles en els peus,primer de tot, dir q. a l'acabar-la vaig dir q. no la tornaría a fer mai més,però al dia següent ja no pensava de la mateixa manera i suposo q. si puc l'any q. ve hi tornaré.
Com sempre sortim del Refugi el Xavi,el David i jo cap a les 10.30h del matí del dissabte en direcció Sabadell per deixar el cotxe i tb recollir al Raül,hem decidit pujar fins a Berga amb el cotxe del David i allà agafar l'autocar fins a Ribes per després agafar el cremallera q. ens pujarà fins a Núria.A Berga mentres esperem l'hora de sortida de l'autocar aprofitem per dinar uns macarrons i una truita de patata comprades al mercat de l'Estrella.
A Berga trobem un munt de participants q. fan lo mateix q. nosaltres,es nota q. es una prova dura ja q. veiem moltes màquines i això es confirma en l'autocar quan sentim gent q. parla de quan va fer la marató de Sables i altres marxes més dures i jo penso q. collons fem nosaltres un simples aficionats amb aq. profesionals.
L'arribada a Núria es espectacular,es trobava ple de gent(entre ells la resta del grup:el Jaume,Japo,Josep,María i la Sole) tant de turistes com de gent de la marxa,encara tenim una mica de temps per preparar-nos els últims detalls.
La marxa comença amb una pujada per després anivellar-se fins el mític Pas dels LLadres,aq. pujada es espectacular per lo vertical i llarga q. es i tb a l'alçada q. es troba(+ de 2000m).,mentre's pujo
adelanto al Raül i vaig amb el Japo i el Jaume,com sempre el David va per davant amb La Sole i el Xavi,Josep i María per darrera a no gaire distancia.
Una vegada salvat aq. Pas,tenim un tros minimament recta fins la Collada de Tosses q. aprofitem per fer-lo tipus ca-co fins arribar al control 2(Km 25),fins aquí vaig força be,una mica cansat però suposo q. es lo normal.Una vegada em descansat i recarregat d'aigua el camelback tirem cap el Coll de Pal i les pistes d'esquí del mateix nom,mentre's pujem i baixem es fa de nit i trobem uns núvols amb fort aparell elèctric q. no presagien res bo(per sort al final no va ploure),tb trobem una pobra noia vomitant mentre puja no sabem si per problemes d'estómac o per la duressa de la prova.Una vegada arribats al Coll de Pal baixem amb uns quants Km d'asfalt(al principi) i boira cap el control 4 (Refugi del Rebost) i Control 5, (Cruïlla de Gréixer). Ja tenim 45km fets de la marxa.
Ara be pujar( i com puja) al Coll d'Escriu tornar a baixar pels empedrats fins arribar a la casa de La Salle (la futura Escola de Natura del Germà Daniel Cabedo) a Font Nostra,una vegada hem descansat i com no omplir-me de síndria tornem a pujar per arribar fins el Coll d'Escriga i després baixar fins a Gisclareny on comença a clarejar i veiem la impresionant mola del Pedrafoca.En aq. punt comença a fer-me molt mal el genoll esquerre a les baixades i hem començo a preocupar,inclús penso en abandonar però la idea de ser un No Finisher em fa desistir i llavors tinc clar q. tinc q. acabar-la com sigui.
Baixem fins el Molí de Cal Ferrer( control 7) i després fins el camí de la soleia (control 8 i km 72),en aq. punt comença una pujada en carretera asfaltada i a ple sol q. em deixa les plantes dels peus força castigades,arribem al Collet de Mercadal (control 9 i km 79) i a la baixada fins el control 10(l'Esglèsia d'Espinalbet) ja vaig sol,ja que amb el meu genoll no puc ni quasi baixar,decideixo pendre 2 càpsules de Nolotil i així arribo a l'esglèsia,quasi no descanso i llavors tiro cap el santuari de Santa Maria de Queralt,per sort el camí fa una mica de pujada,una vegada arribo al santuari,fitxo i començo a baixar les escales,en aq. tram escolto una veu q. reconec i al girar-me veig al Xavi i al Raül q. venen trotant i penso quina sort q. ho poden fer,m'adelanten i jo continuo baixant fins a Berga on arribo al cap de 22h i 30m.
Una marxa molt bonica i a la vegada molt dura( després de 2 setmanes encara tinc 3 ungles dels peus de color negre),tb trobo a faltar en els controls una mica més de diversitat en el menjar i en algún entrepà calent per lo menys a l'arribada.

Ramblin' Jack Elliott

Cantant de country q. acabo de descubrir,es molt molt bo.

Per escoltar algunes de les seves cançons:

www.myspace.com/ramblinjackelliott

Te el regust del country clàssic.

NINA KINERT

Artista sueca q fa una barreja de country,pop,blue i folk,segons ella les seves influencies són Dolly Parton, Emmylou Harris, Johnny Cash i Bob Dylan.La podeu escoltar a www.myspace.com/ninakinert encara q. les cançons aquí representades no són de les millors per mi,per això mirar en

www.lastfm.es/music/Nina+Kinert amb cançons com Visitor, in my clutch o Through Your Eyes.

Curiosa

TEBEOS

Tebeos,ara anomenats còmics, buscant a casa de la meva tia he trobat un munt de tebeos.

El primer es el de la colecció OLE sobretot de Mortadelo y Filemón,qui no té a casa seva un tebeo d'aquesta serie,apart dels de Mortadelo tb he trobat del Botones Sacarino,Zipi y Zape i de Superlópez,quins bons moments he pasat abans i ara q. he tornat a llegir algún d'ells.

El segon es el de serie bèl.lica,aquí al costat teniu un exemple d'un d'ells però hi havia un munt a noms tant sugestius com Zona de Combate,Grandes Batallas......

El tercer,de la serie Dysney,qui no ha disfrutat de les aventures del pato Donald,els seus cosins i l'avar del seu tio Gilito,tb el Miki y Goofy i ......

El quart;m'he trobat 2-3 tebeos del Guerrero del Antifaz,d'aquesta serie tenia un munt ja q. cada diumenge el meu pare m'el compraba,però la primera vegada q. vaig suspendre una assignatura o varies,sino m'equivoco a cinquè d'EGB, m'els va trencar tots,excepte aquests, i van anar a parar a les escombreries.Q. hi farem.

El cinquè,el primer i del qual van agafar el nom genèric tots els altres; el TBO amb els invents del profesor Franz de Copenhague,la familia Ulises....,

no pasaran mai de moda tot i les modes actuals del Manga.

MARXA CAP DE REC 2008

Segón any d'aq. marxa i igual d'espectacular però + dura q. l'any anterior.Tb com l'any 2007 arribem a la casa q. te llogada el Xavi a Bolvir el divendres per la tarda amb un temps no gaire apropiat ja q. plovia a dojo(esperem q. el Mauri de TV3 tingui raó i demà faci sol.).Preparem el sopar mentre's esperem a la gent q. faltaba o sigui el David i el Raül(q. van arribar just per sopar) i el Josep i la María( q. van arribar + tard),després de sopar,una xerradeta,preparar la borsa i a dormir q. el despertador te q. sonar cpa a 3/4 de 5h ja q. la cursa comença a les 6.00h.
Dir q. per primera vegada porto un pal(deixat per l'Alba) per fer les pujades ja q. han avisat q. hi han troços de la marxa amb força neu.
Sortim del refugi de Cap de Rec (per fer els 53,4 km de distància i els 5250 metres de desnivell acumulat) i baixem cap a Vilella + corrent q. caminant,en aq. poble fem el primer àpat(coca i xocolata desfeta),d'aquí enfilem cap a la Vall de la Llosa,poc a poc anem fem la pujada no gaire pronunciada però constant,el ,paisatge es molt diferent a l'any passat ja q. l'aigua surt a dojo i la muntanya es troba molt més verda,per sort el Mauri te raó i fa un dia radiant.
Xino-xano arribem a la pujada final de Vallcivera per sobre dels 2400 metres i comencem a trobar clapes de neu,a dalt de Vallcivera i abans d'arribar al al Refugi de l'Illa es pitjor encara ja q. comença a haver-hi força neu. Els llacs òbviament gelats. El pal va de conya per les pujades i per evitar relliscades a la neu.Comencem la baixada reseguint el riu Madriu i baixem mig trotant els que quedem junts: el Xavi, l'Albert(un pare d'un company del Guillem), el Raül, el Japo i jo. El Dave està una mica pel davant i el Josep i la Maria darrera.
De sobta la tragèdia,pasat el refugi de Fontverd i travessant un rierol el Raül cau enmig d'aquest i sembla q. s'ha fet força mal al genoll amb una pedra punxaguda amagada sota ell,per sort només es un trau i el dolor es solament el cop. Continuem la baixada cap a la Font de la Closa
,allà trobem el bocata de butifarra,ún metge per curar les ferides al Raül i a una becaria del Xavi,q. es Andorrana, anom.Núria que ens ha vingut a veure i donar-nos suport.
Després de descansar una mica i fer una altre baixada empinada iniciem la pujada de 1400 metres de desnivell positiu que ens durà des d'Andorra al Coll de sant Vicenç.En aq. tros el grup es comença a trencar,per davant van el Japo i l'Albert,al mig vaig jo i per darrera el Xavi i el Raül,q. dir d'aq. pujada! entre la calor(ja q. sóm a ple migdia) i lo sostinguda q. es un arriba reventat a dalt,per sort estic en molt més bona forma q. l'any pasat i tb el pal ajuda molt.Poc a poc vaig pasant a gent completament feta pols de l'esforç i per fi arribo a un cami plà q. porta fins el refugi de Perafita on em trobo amb el Japo i l'Albert,allà encara ens queden els 400 metres de desnivell finals per pujar fins al Coll de Sant Vicenç i com s'hi veu força neu crec q. seràn més difícils q. l'any pasat.Efectivament,després d'una pujada entre força neu arribem al final de la pujada i d'aquí cap a buscar l'avituallament del Refugi dels Estanys de la Pera.
La baixada la fem bastant ràpida,en aq. refugi menjem uns quants Donuts i Aquarius i continuem cap avall a veure el nou recorregut q. han fet aq. any( ja q. segons certa gent la part final era molt aburrida i per això aq. any la marxa acaba en pujada).Evidenmet q. es molt més atractiu(ple de rierols i fang) però tb es molt més dura q. l'any pasat sobretot la pujada(anom. pujada Canaleta) final d'arribada a Cap de Rec.
Total després de 11,30h d'haver començat la marxa arribem al punt de sortida.
Desde aq. modest blog tinc q. agenollar-me davant el Raül q. després de com tenia el genoll va acabar la marxa en una posició força digne,desde ara serà Raül genoll de ferro.
Tb felicitar a l'organització per la marxa encara q. trobo q. faltaven cintes senyalitzadores al final i tb el poc temps q. van donar per acabar la marxa tot tenint em compte la duresa d'aquesta.Ara tampoc trobo just les crítiques aparegudes al blog de l'organització sobre els avituallaments i sobre la duresa de la marxa,per mi precisament lo q. fa atractiva aq. marxa(apart del paisatge) es la seva duresa ja q. si totes les marxes fosin com la dels castells de la Segarra(o sigui planes) no valdria fer la Copa Catalana.
I ara cap un altre objectiu d'aq. any: La Núria- Queralt( o Berga,aq. any).

LIDIA DAMUNT

Veu d'un grup anomenat Hello Cuca,acabar de treure un disc en solitari anom. Lidia Damunt en la isla de las bufandas; es bastant rockabilly i en castellà,per comprobar-ho només anar a:
www.myspace.com/lidiadamunt
i escoltar les cançons del disc.
No està gens malament veient el panorama actual del rockabilly en castellà.
Per cert es murciana com la meva mare pq. desprès diguin dels murcians.

MARXA DELS 7 CIMS 2008

Marxa nova per nosaltres i tb primer any q. es troba dintre de la copa catalana de marxes de resistencia.Aq. marxa transcorre per l'alt i el baix Penedès i com diu el set nom has de fer 7 cims d'aq. comarques amb el premi afegit q. 5 d'aq. cims són 100cims.La Marxa dels 7 cims de 59.6 km i 4912 metres de desnivell acumulat.

La marxa comença a les Dous al poble de Torrelles de Foix i com sempre quedem davant de la casa del Xavi a les 5,00h per arribar a les 6,00-6-15h ja q. la marxa comença a les 6,30h,com sempre desde aquí sortim el Jordi japo,la Txell,el Xavi i jo,allà ens trobem amb el Raúl i el seu germà David,la María i el Josep.

La marxa comença pujant fins el primer cim;el Clapí vell(704m),D'allí ja divisem el segon l'Àliga (698m), llavors tenim uns 12 km de baixada fins a Vallflor on hi ha l'esmorzar.

Que dir del l'esmorzar: Pa de pagès amb tomàquet amb embotits variats, donuts, pastes, beguda isotònica... i no ún per cap.

Després de l'esmorçar enfilem cap el següent cim, la Talaia de Montmell(861m), i per lo q. sembla en el paper i per la muntanya q. veiem davat no serà "coser y cantar" i la veritat es q.

la pujada tenía tela i amb l'esmorçar,el sol i la calor q. feia va costar una mica d'arribar-hi,però valia la pena per les vistes q. hi havia d'aq. 2 comarques.Un moment per fer les fotos de rigor(es la foto d'aquí al costat) i llavors agafem un camí pedregós i ideal pel meu tocat turmell que tot carenejant ens porta fins l'Ermita de Sant Miquel (km 20).,D'aquí baixem per un camí estret i tb pedregós (sort q. no plovia) a buscar el següent avituallament sòlid (km 32); en el paper semblava q. sería bastant pla però hi havia dos collets anomenats de Sant Marc i Selma no gaire forts però on ja es començaba a notar el cansament(jo crec q. més mental q. físic ja q. nosaltres teníem el cap en la marxa de Cap de Rec i pensavem q. aq. sería bufar i fer ampolles).

Després d'aq. avituallament iniciem la pujada cap a Montagut (962m i foto d'abaix), primer, i després Formigosa (995m).
Després agafem un tros del camí de la Monserrat-Reus per anar fins al Puig de Solanes (914m) i Puig de Castellar d'Ancosa (944m). En aq. tros de camí van caure 4 gotes

per tocar els nassos.

La resta de la cursa ja es cap avall,arribem al cap 11 hores i 4 minuts.

Al final una dutxa(d'aigua freda ja q. no hi havia de calenta) i cap a casa a descansar i a preparar la Cap de Rec.

Estic feliç per dues coses; la primera es q. no va ploure(si exceptuem 4 gotes) i la segona es q. no em vaig torçar el turmell.

Com a premi una bonica samarreta tècnica per lluir en les marxes.

ON SÓN ELS NOUS ROCKERS?

Fa unes setmanes es va fer una festa dels rockers internautes de la pàg. rockers.es.Veient les fotos de la trobada m'adono q. tot es gent de 40-50 anys,això ja ho havia vist a les Hayride de BCN on tb la gent tenia més o menys aq. edat.
A casa tinc un disc de nom Rockin'80 q. recull les actuacions de Crazy Cavan i Freddie Fingers Lee a la sala KGB en els anys 86-87;en la foto de la portada es veu la sala plena de gom a gom de rockers tant homes com dones joves(q. ara tindran de 40-50anys).Seria posible ARA un concert de rock& roll amb tanta gent jove?. Jo crec q. la resposta es NO.
Llavors jo em pregunto; No hi han rockers joves?,morirà amb la nostre generació el rock & roll?
Com a complement i mentre's em trobaba buscant aq. disc vaig fer una foto a altres discos de la mateixa época.

MONTAPLEX

Seguint amb lo q. m'he trobat a casa de la meva tia m'ha fet molta il.lusió uns soldadets q. es venien en jugueteries o granjes a 5ptas el sobre.Estic parlant evidenment dels sobres Montaplex.
Quines batalles em montaba al menjador de casa meva tot sol o després de veure pel.lícules de guerra en la famosa "sesión de tarde" a TVE.

Aquí teniu uns exemples:

Un es un tanc i els altres són uns soldats japonesos(els de color groc) i uns de francesos( els de color rosa):

Normalment aq. soldats solien ser copies de la casa de modelisme Airfix però molt menys treballats els motllos.

Tb hi havien uns altres de 2 dimensions(els Montaplex són de 3 dimensions) anomenats Serjan,aq. tb venien en uns sobres molt semblant als Montaplex

BO DIDDLEY:Mort una llegenda del Rhythm and blues

Ahir; mirant els diaris vaig asebentar-me de la mort d'aq.llegenda viva del Rhythm and blues,en alguns diaris sortia a tota una plana.

I pensar q. fa uns quants anys va venir a tocar a Barcelona i es va tindre q. suspendre el concert sino recordo malament per falta d'aforo.Quin país!!.

Per cert ahir vaig anar als cinemes Verdi a veure una pel.lícula sobre el naixement del rock&roll.La peli es deia Honeydripper,un dels actors principals es el Dani Glover i transcorreix a l'Alabama del'any 1950.Dura 120m i es una mica lenta però te una banda sonora molt bona de Rhythm and blues.La recomano.