miércoles, 28 de noviembre de 2007

SANT PERE MÀRTIR: 100CIMS




Dimarts 20 al migdia,aprofitant q. jo no treballava i el Xavi i Dave tenien una estona lliure hem decidit fer un 100cims de Collserola;Sant Pere Màrtir. La sortida ha sigut del parc de l'Oreneta,bonic parc per sota de la carretera de les Aigües,desde allà ens hem enfilat per corriols fins aq. carretera,hem anat un tros per ella corrent fins el peu del repetidor i allà una altre vegada cap dalt per la montanya fins arribar a Sant Pere Màrtir.
Com anava sense esmorçar i casi sense haver sopat una mica + i m'agafa una "pajara"a l'arribar al cim,però una estona sentat fan meravelles i després de fer les fotos per la FEEC al tirar cap avall no he tingut cap problema.
La baixada ha sigut trotant casi tota l'estona fins el cotxe.
Ha sigut una manera diferent de lo acostumat de fer una mica d'exercici i de preparar la Matagalls-Granollers del diumenge dia 25.
Dades de l'excursió: Alçada màxima: 387 m Alçada mínima: 158 m Distància: 4.4 km Desnivell positiu: 244 m Acumulat: 488 m Velocitat màxima: 12 km/h Temps total: 55:02 Temps parat: 27:00 Temps en moviment: 28:02


sábado, 24 de noviembre de 2007

13ª MARXA DEL GARRAF

El diumenge 11 de Novembre vaig fer aq. marxa per primer cop,aq. any hi havia hagut un canvi en el recorregut,les dades eren les següents,segons el GPS del nostre amic Dave: Distància projectada: 45.23 km Distància caminada: 45.54 km Desnivell acumulat: 3292 m Altura màxima: 592 m Altura mínima: 0 m

Els marxadors erem el Xavi"Sensei",el Dave"calces curtes",el Jordi"Japo" i el Miguel. El temps va ser perfecte encara q. al matí fotia fred a Gavà,q. era el lloc de sortida,però amb la sortida del sol més q. Novembre semblava pels voltants de Maig La sortida va ser a les 6,30m i nosaltres vem sortir a les 6,35m.El primer tram fins el 1ª avituallament va ser bastant durillo amb unes pujades i baixades bastant pronunciades( la Pleta del Cèrvol de 309m i el Pla de les Basses de 400m) i una vegetació q. en va deixar les cames totes plenes d'esgarrapades,per sort vem sortir dels primers i no vem fer gaire cua a les pujades encara q. la veritat es q. tb. vem donar una mica de canya els primers 2km de la sortida de Gavà. Després de reposar forces en el 1º avituallament amb els sucs i donuts vem fer els 6km de baixada cap la platja del Garraf quasi tota l'estona corrent,total q. no eren les 9,30h i ja estavem menjar l'esmorçar( bocata de bull i aigua o vi depenent de la persona) en la mateixa platja del Garraf al costat del mar.Però no podiem gaudir gaire del paissatge pq. ara tornava a tocar pujar fins desde 0 metres als 320 de la Collada de Vallgrassa, on hi havia un altre control,en aq. moment estavem al km 22,7 i portavem unes 4hores,aq. pujada va ser bastant dura suposo q. pel bocata,la calor(En vaig quedar en màniga curta) i la propia pujada,després una altre baixada fins el km 28 al Carxol (300m) on hi havia suposem, el dinar;un altre entrepà aq. vegada de botifarra i només eren les 11,30 del matí.Ben menjats vem enfilar cap el cim + alt del Garraf i 100cims: La Morella d. 594m,ens va anar molt bé que el Dave es posés davant i marqués un ritme bo però que no et desfondava,arrivada i foto de rigor,ja després va ser una baixada seguint el GR-92 a bon trote per poder arrivar abans de les 8,30h. Altres dades d'interes: Durada: 8h 27min Temps aturat: 1h 27min Temps en marxa: 7h 00min Mitjana moviment: 6.51 km/h Mitjana total: 5.39 km/h Una bona cursa per acabar la temporada 2007 de la FEEC.

viernes, 9 de noviembre de 2007

ROBERT GORDON

Que dir del concert!.Un desengany total,primer pq venint una "figura" del Rock&Roll del finals del 70,encara q. fos de 2ª fila,veig q. la tribu dels rockers es una endogamia pura,en cada concert sempre som els mateixos i no precisament uns crios,al final com diu el Xavi serem una especie declarada protegida per por de l'extinció.
Per altre banda un tio q. canta només unes 5-6 cançons,desapareix 1/2 hora mentre toca la seva banda(anomenats Dimaggio i q. no ho feian gens malament per cert) i després torna a tocar 5-6 cançons i s'en va sense conectar amb el públic ni dir goobye,ni cap bis no mereix q. perdi el temps escrivint sobre ell,potser el pobre estava cansat dels 2 anteriors concerts a Madrid i Valencia o pensava q. seria rebut com una estrella,però en fi lo pasat ja està i podrem dir q. hem vist la decadencia de un rocker dels 70. Quina diferencia amb els Stray Cats quan van vindre a Barcelona fa uns anys i aixó q. són de la mateixa epoca.
Per cert el concert va ser a la sala Be Cool.

sábado, 20 de octubre de 2007

ROCK&ROLL: HEAVY TRASH


Avui he escoltat un grup de rockabilly anomenat Heavy Trash; grup de rock & roll format per Jon Spencer i Matt Verta-Ray amb un rockabilly + semblant al pshichobilly.

No esta malament,m'en recorden als Cramps una mica - pshicho,pero vist lo q. hi ha actualment benvingut sigui sempre una banda de rock&roll.

miércoles, 19 de septiembre de 2007

MATAGALLS-MONSERRAT




Aquest dissabte dia 15 de setembre he fet la Matagalls-Monserrat amb els meus amics Xavi ,Jordi,Jaume i el Miguel(un amic del Jordi),La veritat es q. anat força be;l'any pasat vaig fer 18h.19m i aq. any he aconseguit fer 16h.54m,no es una gran marca per segons qui,però jo n'estic força orgullos.
Aq. any vem sortir a les 17.31 gràcies al nostre company Jaume q. va anar al matí a buscar el dorsals i la veritat es q. s'agraeix fer la baixada del Tagamanent de dia i sense cues i corrent,en aq. part( desde el Pla de la Calma fins Aiguafreda) ja vaig retallar bastant temps respecte l'any pasat.
A partir d'aquí ja vem guardar forces per lo q. venia i fins Sant LLorenç Savall vem anar fent el ca-co ja q. teniem al nostre amic Xavi una mica fotut de l'estómac i el pobre no podia casi ni caminar,sort q. a Sant Llorenç teniem la nostra amiga Rosalía i el seu marit per donar-nos ànims,com sempre vem fer una parade de 1/2h per posarnos vaselina,pendre ibuprofé,menjar i descansar una mica ja q. després venia la pujada desde les Arenes fins el coll de la grua per anar a parar als donuts o sigui a Matadepera.En la foto anterior corrent pel pla del la calma.
La veritat es q. no recordava q. fos una pujada tant forta,be,el primer tram si,però la resta no,ademes ja estava cansat del frontal i de la nit,sort q. els donuts revitalitzent el cos,després una altre pujada a la serra d. l'Obac fins el collet del Queixal i una baixada i una altre pujada i una altre baixada( kina trencakames es aq. marxa) fins Vacarisses per fi ja de dia i veient el nostre objectiu a la llunyania.
Després L'arribada a Monistrol on estaven esperant l'Alba i l'Ana!!! per fer la pujada amb nosaltres.La veritat es q. la pujada a Monserrat va ser bastant infernal ja q. havia moments on pensava q. treuria el fetge per la boca i a les escales ja estava per l'arrastre però tenia q. arribar i al final es va aconseguir.

En aq. foto estem a primera hora del dia a Vacarisses ja començant a sentir el cansament i en l'anterior arribant a Sant Llorenç Savall.


Si voleu una crónica escrita amb el cor llegiu la del meu colega Xavi

jueves, 13 de septiembre de 2007

CASTELLSAPERA i TURO DE LES TRES CREUS


Després de 1mes sense fotre ninguna caminada important,només entrenar i fer algún "ca-co" per Collserola,el dia de la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA vaig anar amb el grup de senderators a fer 2 dels 100cims a la serra de l'Obac en el parc de Sant Llorenç del Munt; aq eren el turó de les Tres Creus i Castellsapera.
El dia va començar ja malament a la sortida ja q. ens vem equivocar d'aparcament i en lloc de sortir de la barata vem sortir del coll d'Estenalles per lo q. vem anar al reves de lo q. voliem fer,tampoc va acompanyar el dia ja q. el feia molt boiros i no vem poder gaudir de les vistes sobretot desde Castellsapera. En total 4h en lloc de les 2-3h q. voliem fer.
Si voleu veure lo q. vem fer i el trak; en la web del sensei Xavi es troba penjat.
Ara aq. dissabte 15 la Matagalls-Monserrat.Ja tinc la samarreta a punt
La primera de les fotos es el turó de les tres Creus i la de sota es Castellsapera,l'altre es un turonet q. pensavem q. era un dels 2 cims anteriors.

domingo, 12 de agosto de 2007

PUIGMAL,PIC PETIT DE SEGRE i PUIGMAL DE LLO


Pujada a la muntanya més alta de la província de Girona i de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa. És un dels pics mítics de l'excursionisme català.
Començem la pujada a l'estació francesa d'esquí Err-Puigmal,cap a 2/4 de 7 (la pujada tb es pot fer desde Núria),seguirem per la pista cap a la Jaça del Prat del Tossal (2.221 m.). El camí segueix el torrent i torça a la dreta, anem seguint les marques grogues. Aqui comença la pujada fent marrades que la suavitzen una mica, i que ens durà al final dels arrossegadors de l'estació d'esqui, seguim l'ampla carena fins al Pas dels Lladres (2.653 m.) d'on dominem la Cerdanya i el Ripolles; per la carena, pelada i de terreny descompost iniciem la pujada final del Puigmal, seguint el camí molt fressat que puja, fent llaçades, pel vessant SW, pel mig de la tartera fins el Puigmal (2.910 m.).
Cim arrodonit i molt ample i amb un fort vent, cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim; hi ha la creu de Puigmal, de ferro forjat, un munt de pedres amb un pal metаl·lic i uns quants paravents fets de pedres. En el cim hi ha una placa amb els versos de Mn. Cinto Verdaguer: "De puig en puig pel coll de Finestrelles / s'enfilen del Puigmal a l'alta cima / tota la terra que el meu cor estima/ des d'ací es veu en serres onejar". Canigó, cant IV. Panorama extensíssim que compensarà els esforços de la pujada,pel nord, s'observa tota la Cerdanya i, darrera d'ella, les muntanyes que la separen d'Andorra i grans massissos francesos com el del Carlit; a l'est es troba tota la vall de Núria i la successió de cims que conformen l'anomenada "Olla de Núria"; al sud es veu el camí que hem fet de pujada, tot i què queda molt tapat per una muntanya del costat; i, finalment, a la part oest s'identifica la serra del Cadí-Moixeró i un munt de pics.
Després davallem del cim per la carena que ens mena fins al Petit Pic del Segre de 2.810 metres, baixem al coll d'Er i remuntem rаpidament la carena fins assolir el Puigmal de Llo de 2.800 metres. Ara dominem tota la vall d'Er i veiem tot el cami fet de pujada. Retornem al coll i baixem per la tartera, seguint el corriol que ens torna al punt de partida.
Com a curiositat dir q.Diuen que fins que no s'ha pujat al Puigmal,ningú pot anomenar-se excursionista.
Tot aixó està agafat de 2 pàg. webs:
Ja q. està molt be explicat i escriuen el català molt millor q. jo.
Per últim dir q. les 2 primeres fotos són del cim del Puigmal i l'altre del cim del Puigmal de Llo.