La veritat es q. no se com començar aq. crònica,hi han moltes sensacions acumulades i encara a 5 dies de la marxa tinc algunes seqüeles en els peus,primer de tot, dir q. a l'acabar-la vaig dir q. no la tornaría a fer mai més,però al dia següent ja no pensava de la mateixa manera i suposo q. si puc l'any q. ve hi tornaré.
Com sempre sortim del Refugi el Xavi,el David i jo cap a les 10.30h del matí del dissabte en direcció Sabadell per deixar el cotxe i tb recollir al Raül,hem decidit pujar fins a Berga amb el cotxe del David i allà agafar l'autocar fins a Ribes per després agafar el cremallera q. ens pujarà fins a Núria.A Berga mentres esperem l'hora de sortida de l'autocar aprofitem per dinar uns macarrons i una truita de patata comprades al mercat de l'Estrella.
A Berga trobem un munt de participants q. fan lo mateix q. nosaltres,es nota q. es una prova dura ja q. veiem moltes màquines i això es confirma en l'autocar quan sentim gent q. parla de quan va fer la marató de Sables i altres marxes més dures i jo penso q. collons fem nosaltres un simples afic
ionats amb aq. profesionals.
L'arribada a Núria es espectacular,es trobava ple de gent(entre ells la resta del grup:el Jaume,Japo,Josep,María i la Sole) tant de turistes com de gent de la marxa,encara tenim una mica de temps per preparar-nos els últims detalls.
La marxa comença amb una pujada per després anivellar-se fins el mític Pas dels LLadres,aq. pujada es espectacular per lo vertical i llarga q. es i tb a l'alçada q. es troba(+ de 2000m).
,mentre's pujo
adelanto al Raül i vaig amb el Japo i el Jaume,com sempre el David va per davant amb La Sole i el Xavi,Josep i María per darrera a no gaire distancia.
Una vegada salvat aq. Pas,tenim un tros minimament recta fins la C
ollada de Tosses q. aprofitem per fer-lo tipus ca-co fins arribar al control 2(Km 25),fins aquí vaig força be,una mica cansat però suposo q. es lo normal.Una vegada em descansat i recarregat d'aigua el camelback tirem cap el Coll de Pal i les pistes d'esquí del mateix nom,mentre's pujem i baixem es fa de nit i trobem uns núvols amb fort aparell elèctric q. no presagien res bo(per sort al final no va ploure),tb trobem una pobra noia vomitant mentre puja no sabem si per problemes d'estómac o per la duressa de la prova.Una vegada arribats al Coll de Pal baixem amb uns quants Km d'asfalt(al principi) i boira cap el control 4 (Refugi del Rebost) i Control 5, (Cruïlla de Gréixer). Ja tenim 45km fets de la marxa.
Ara be pujar( i com puja) al Coll d'Escriu tornar a baixar pels empedrats fins arribar a la casa de La Salle (la futura Escola de Natura del Germà Daniel Cabedo) a Font Nostra,una vegada hem descansat i com no omplir-me de síndria tornem a pujar per arribar fins el Coll d'Escriga i després baixar fins a Gisclareny on comença a clarejar i veiem la impresionant mola del Pedrafoca.En aq. punt comença a fer-me molt mal el genoll esquerre a les baixades i hem començo a preocupar,inclús penso en abandonar però la idea de ser un No Finisher em fa desistir i llavors tinc clar q. tinc q. acabar-la com sigui.
Baixem fins el Molí de Cal Ferrer( control 7) i després fins el camí de la soleia (control 8 i km 72),en aq. punt comença una pujada en carretera asfaltada i a ple sol q. em deixa les plantes dels peus força castigades,arribem al Collet de Mercadal (control 9 i km 79) i a la baixada fins el control 10(l'Esglèsia d'Espinalbet) ja vaig sol,ja que amb el meu genoll no puc ni quasi baixar,decideixo pendre 2 càpsules de Nolotil i així arribo a l'esglèsia,quasi no descanso i llavors tiro cap el santuari de Santa Maria de Queralt,per sort el camí fa una mica de pujada,una vegada arribo al santuari,fitxo i començo a baixar les escales,en aq. tram escolto una veu q. reconec i al girar-me veig al Xavi i al Raül q. venen trotant i penso quina sort q. ho poden fer,m'adelanten i jo continuo baixant fins a Berga on arribo al cap de 22h i 30m.
Una marxa molt bonica i a la vegada molt dura( després de 2 setmanes encara tinc 3 ungles dels peus de color negre),tb trobo a faltar en els controls una mica més de diversitat en el menjar i en algún entrepà calent per lo menys a l'arribada.
Un altre 100cims( Penyes altes) fet aq. estiu i per altre banda
el Moixeró ja l'havia fet en l'any 2003 en una cursa de la GELS-Moixeró però per la banda de Bagà,aq. any l'he fet per la banda de la Cerdanya.Es curiós, però les persones q. l'hem fet són les mateixes q. vem fer la cursa de la Gels-Moixeró al 2003 o sigui el David,el Xavi,l'ALba,l'Ana i jo;encara q. comparant les fotografies,apart de ser més vells, lo q. + xoca es l'evolució en el vestuari,ara portem malles,camelbac,bambes Trabuco,GPS,estrena de les samarretes del GELS...,en aquells principis...,be, millor no veure les fotos d'aquella marxa.
orçar i tornar cap a Bolvir a la piscina i lo + important a dinar empanadilles Bolivianes a la Solana. 
