Dificil d'explicar les sensacións q. un te després d'acabar aq. marxa,un recorda fa 2 anys quan la vaig intentar amb el Xavi i a Santes Creus vem abandonar i li venen a la memòria les imatges dels 2 derrotats per aq. cursa al pont d'aq. lloc,esperant a q. arribes el David amb el seu cotxe per portar-nos a casa.Aq. vegada potser no estaba tant be de forma però mentalment estic més fort per fer marxes d'aq. llargada i això és molt important a partir de certs quilómetres.
Com sempre abans de començar una marxa el dissabte un esmorçar en el Refugio amb el Xavi i la seva família per anar agafant forces cap a les 9.15h i després a esperar al Jordi Casanova,a la Txell,a l'Alba i al seu pare(q. feia de conductor).A Collbató esperavem trobarnos amb el Raul i el David( Vernet brothers),el Jaume,el Josep i una amiga seva q. no coneixia;la Maria.Com es veu ja havia una primera diferencia amb fa 2 anys;aq. vegada erem més gent i això tb. es molt important per aguantar en una marxa tant llarga.
Sortim de Collbató a les 12h del migdia a buscar el primer control a Piera (km 10 de la marxa). En aq. control només trobem liquid i res de menjar,llavors enfilem cap a la riera a buscar el primer avituallament sòlid a la Pista de Can Guixera on arribo amb molta gana tot i haver menjat 2 barretes pel camí,en foto 3 entrepans i un sprite i a continuar q. el camí es llarg cap a Sant Joan de Mediona (km 31). En aq. tros de la marxa ja anavem distribuits en 2 grups; primer el Josep, Jaume,Japo,Dave i Raúl i després l’Alba, la Maria, la Txell, el Xavi i jo. Llavors com el camí es fa llarg ,anavem xerrant i al refiarnos de la gent q. anava per davant nostre no veiem el trencant a l’esquerra del GR-172 cap a Sant Joan i fem uns quants Km de més(aprox. uns 4-5km).
Arribem a Sant Joan de Mediona,estem uns moments per reposar liquids i una 8Km de pujada cap el següent control a la Llacuna,arribem cap a les 20,00h,amb rasca però força animats encara q. comença a fer la guitza una ampolla al peu esquerra,en aq. control un petit entrepa,un got de brou calent i a arreglar una mica el peu amb tirites i esparadrap.
Després enfilem cap a l’Ermita de Montagut, km 50 i meitat de la marxa,en aq. moments recordo q. per mi va ser el pitjor tros de la marxa ara fa 2 anys;boira i un camí ple de corriols de pedres q. et van matxacan els peus poc a poc;aq. any no hi ha boira i es veu un cel tot net amb un munt d'estels(com es nota q. sóm uns kemakos i amb la contaminació llumínica no estem acostumats a aq. cel) però el corriol de pedres i es igual.
A l'arribar a l'ermita trobem q. es troba tancada per un problema amb les claus,llavors per no refredar-nos, no ens entretenim gaire i tirem cap a la baixada a Santes Creus,aq. es bastant criminal per ser molt vertical,plena de pedres i de nit;Són 12 quilòmetres abans d’arribar a Santes Creus, km 62,5 de caminata i lloc de mal record feia 2 anys.
En Santes Creus demano un entrepà d'hamburgessa amb ceba,uns callos(Foto) i truita de patata,estem poca estona pq. feia molt fred i molta estona sentat no es podia estar pq. comencaves a tremolar,llavors enfilem cap a la sortida del poble i passem pel pont de Santes Creus lloc d'abandonament exacte de feia 2anys,sort q. aq. vegada hi era el Raúl(l'home de la MR) per donar ànims i fer de cotxe de suport.Així que caminant per la carretera vam tirar buscant el control 7 del km 72 a l’Alió,després cap a Vallmoll i després cap a Vilallonga.Aq.últims Km eren eterns,sobretot a partir del poble de Villalonga fins el control amb aq. nom situat a les afores del poble,i q. dir dels últims 9-10km,la veritat es q. en aq. Km jo ja anava a pinyo fix i amb una sol pensament al cap i era arribar,tenia el peus inflats i amb varies ampolles q. feian cada pas un torment,no tenia ganes de parlar,només renegaba sobretot a l'entrar a Reus i veure una recta inmensa i després q. et feien anar cap a totes direccions dintre del poble fins arribar a la meta.
I q. dir de l'arribada,la veritat es q.en aquell moment solament vaig tindre una sensació d'alleujament per haver arribat i poder descansar els peus,la sensació d'alegria per haver acabat els 100km vindrien després.
Tb vull donar les gràcies al Raúl per portar-nos a Collbató i després al seu germà David per portar-nos a Barna tot i tenir q. anar a Preixana.
Tb en sento molt orgullós de pertanyer al GELS amb aq. companys q. tinc de caminades tot i el sominas de president q. tenim.
GRÀCIES A TOTS(RAUL,DAVID,XAVI,TXELL,ALBA JAPO,JAUME,JOSEP I MARIA) PER AQUESTA INOLVIDABLE MARXA.ES UN ORGULL CAMINAR AL VOSTRE COSTAT.
