viernes, 9 de noviembre de 2007

ROBERT GORDON

Que dir del concert!.Un desengany total,primer pq venint una "figura" del Rock&Roll del finals del 70,encara q. fos de 2ª fila,veig q. la tribu dels rockers es una endogamia pura,en cada concert sempre som els mateixos i no precisament uns crios,al final com diu el Xavi serem una especie declarada protegida per por de l'extinció.
Per altre banda un tio q. canta només unes 5-6 cançons,desapareix 1/2 hora mentre toca la seva banda(anomenats Dimaggio i q. no ho feian gens malament per cert) i després torna a tocar 5-6 cançons i s'en va sense conectar amb el públic ni dir goobye,ni cap bis no mereix q. perdi el temps escrivint sobre ell,potser el pobre estava cansat dels 2 anteriors concerts a Madrid i Valencia o pensava q. seria rebut com una estrella,però en fi lo pasat ja està i podrem dir q. hem vist la decadencia de un rocker dels 70. Quina diferencia amb els Stray Cats quan van vindre a Barcelona fa uns anys i aixó q. són de la mateixa epoca.
Per cert el concert va ser a la sala Be Cool.

sábado, 20 de octubre de 2007

ROCK&ROLL: HEAVY TRASH


Avui he escoltat un grup de rockabilly anomenat Heavy Trash; grup de rock & roll format per Jon Spencer i Matt Verta-Ray amb un rockabilly + semblant al pshichobilly.

No esta malament,m'en recorden als Cramps una mica - pshicho,pero vist lo q. hi ha actualment benvingut sigui sempre una banda de rock&roll.

miércoles, 19 de septiembre de 2007

MATAGALLS-MONSERRAT




Aquest dissabte dia 15 de setembre he fet la Matagalls-Monserrat amb els meus amics Xavi ,Jordi,Jaume i el Miguel(un amic del Jordi),La veritat es q. anat força be;l'any pasat vaig fer 18h.19m i aq. any he aconseguit fer 16h.54m,no es una gran marca per segons qui,però jo n'estic força orgullos.
Aq. any vem sortir a les 17.31 gràcies al nostre company Jaume q. va anar al matí a buscar el dorsals i la veritat es q. s'agraeix fer la baixada del Tagamanent de dia i sense cues i corrent,en aq. part( desde el Pla de la Calma fins Aiguafreda) ja vaig retallar bastant temps respecte l'any pasat.
A partir d'aquí ja vem guardar forces per lo q. venia i fins Sant LLorenç Savall vem anar fent el ca-co ja q. teniem al nostre amic Xavi una mica fotut de l'estómac i el pobre no podia casi ni caminar,sort q. a Sant Llorenç teniem la nostra amiga Rosalía i el seu marit per donar-nos ànims,com sempre vem fer una parade de 1/2h per posarnos vaselina,pendre ibuprofé,menjar i descansar una mica ja q. després venia la pujada desde les Arenes fins el coll de la grua per anar a parar als donuts o sigui a Matadepera.En la foto anterior corrent pel pla del la calma.
La veritat es q. no recordava q. fos una pujada tant forta,be,el primer tram si,però la resta no,ademes ja estava cansat del frontal i de la nit,sort q. els donuts revitalitzent el cos,després una altre pujada a la serra d. l'Obac fins el collet del Queixal i una baixada i una altre pujada i una altre baixada( kina trencakames es aq. marxa) fins Vacarisses per fi ja de dia i veient el nostre objectiu a la llunyania.
Després L'arribada a Monistrol on estaven esperant l'Alba i l'Ana!!! per fer la pujada amb nosaltres.La veritat es q. la pujada a Monserrat va ser bastant infernal ja q. havia moments on pensava q. treuria el fetge per la boca i a les escales ja estava per l'arrastre però tenia q. arribar i al final es va aconseguir.

En aq. foto estem a primera hora del dia a Vacarisses ja començant a sentir el cansament i en l'anterior arribant a Sant Llorenç Savall.


Si voleu una crónica escrita amb el cor llegiu la del meu colega Xavi

jueves, 13 de septiembre de 2007

CASTELLSAPERA i TURO DE LES TRES CREUS


Després de 1mes sense fotre ninguna caminada important,només entrenar i fer algún "ca-co" per Collserola,el dia de la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA vaig anar amb el grup de senderators a fer 2 dels 100cims a la serra de l'Obac en el parc de Sant Llorenç del Munt; aq eren el turó de les Tres Creus i Castellsapera.
El dia va començar ja malament a la sortida ja q. ens vem equivocar d'aparcament i en lloc de sortir de la barata vem sortir del coll d'Estenalles per lo q. vem anar al reves de lo q. voliem fer,tampoc va acompanyar el dia ja q. el feia molt boiros i no vem poder gaudir de les vistes sobretot desde Castellsapera. En total 4h en lloc de les 2-3h q. voliem fer.
Si voleu veure lo q. vem fer i el trak; en la web del sensei Xavi es troba penjat.
Ara aq. dissabte 15 la Matagalls-Monserrat.Ja tinc la samarreta a punt
La primera de les fotos es el turó de les tres Creus i la de sota es Castellsapera,l'altre es un turonet q. pensavem q. era un dels 2 cims anteriors.

domingo, 12 de agosto de 2007

PUIGMAL,PIC PETIT DE SEGRE i PUIGMAL DE LLO


Pujada a la muntanya més alta de la província de Girona i de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa. És un dels pics mítics de l'excursionisme català.
Començem la pujada a l'estació francesa d'esquí Err-Puigmal,cap a 2/4 de 7 (la pujada tb es pot fer desde Núria),seguirem per la pista cap a la Jaça del Prat del Tossal (2.221 m.). El camí segueix el torrent i torça a la dreta, anem seguint les marques grogues. Aqui comença la pujada fent marrades que la suavitzen una mica, i que ens durà al final dels arrossegadors de l'estació d'esqui, seguim l'ampla carena fins al Pas dels Lladres (2.653 m.) d'on dominem la Cerdanya i el Ripolles; per la carena, pelada i de terreny descompost iniciem la pujada final del Puigmal, seguint el camí molt fressat que puja, fent llaçades, pel vessant SW, pel mig de la tartera fins el Puigmal (2.910 m.).
Cim arrodonit i molt ample i amb un fort vent, cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim; hi ha la creu de Puigmal, de ferro forjat, un munt de pedres amb un pal metаl·lic i uns quants paravents fets de pedres. En el cim hi ha una placa amb els versos de Mn. Cinto Verdaguer: "De puig en puig pel coll de Finestrelles / s'enfilen del Puigmal a l'alta cima / tota la terra que el meu cor estima/ des d'ací es veu en serres onejar". Canigó, cant IV. Panorama extensíssim que compensarà els esforços de la pujada,pel nord, s'observa tota la Cerdanya i, darrera d'ella, les muntanyes que la separen d'Andorra i grans massissos francesos com el del Carlit; a l'est es troba tota la vall de Núria i la successió de cims que conformen l'anomenada "Olla de Núria"; al sud es veu el camí que hem fet de pujada, tot i què queda molt tapat per una muntanya del costat; i, finalment, a la part oest s'identifica la serra del Cadí-Moixeró i un munt de pics.
Després davallem del cim per la carena que ens mena fins al Petit Pic del Segre de 2.810 metres, baixem al coll d'Er i remuntem rаpidament la carena fins assolir el Puigmal de Llo de 2.800 metres. Ara dominem tota la vall d'Er i veiem tot el cami fet de pujada. Retornem al coll i baixem per la tartera, seguint el corriol que ens torna al punt de partida.
Com a curiositat dir q.Diuen que fins que no s'ha pujat al Puigmal,ningú pot anomenar-se excursionista.
Tot aixó està agafat de 2 pàg. webs:
Ja q. està molt be explicat i escriuen el català molt millor q. jo.
Per últim dir q. les 2 primeres fotos són del cim del Puigmal i l'altre del cim del Puigmal de Llo.

viernes, 10 de agosto de 2007

TOSSA PLANA DE LLES i SETUT

Dia perfecte per fer la ruta fins la Tossa plana de Lles desde el refugi del Pradell.
Lo més dur aixecar-se a 2/4 de 6 per arribar cap a les 7 al refugi.
Lo millor q. sovint hi ha poca gent fent la pujada i q. cap a les 11 ja tornavem a estar en el refugi amb 2 cims fets.I a les 12 a la piscina!!!. La descripció de la pujada es la següent -Refugi del Pradell (2.117 metres): punt de partida des del refugi lliure del Pradell, on s'accedeix des de Lles, resseguint la pista fins al refugi del Cap de Rec, i des d'allà una segona pista en una mica més de mal estat fins al refugi.
Just al costat d'on es pot deixar el cotxe, ja en marxa un corriol que enfila per dins del bosc (hi ha algunes marques de ruta, concretament la 19). El camí puja amb força al principi per dins del bosc, resseguint el camí sempre molt evident.
– Pla de les Someres (2.300 metres): en el moment que se surt del bosc, s'arriba a un extens prat, amb un pendent molt més moderat. Es ressegueix pel costat esquerra, seguint les fites i les marques de color groc.
Quan comença a enfilar-se una mica més, la ruta directa segueix la pujada directament. La ruta que seguirem però, marxa cap a l'esquerra direcció als llacs.
– Bassota de Setut (2.471 metres): des d'aquest punt podem veure directament al nord el Pic de Setut, que coronarem durant la baixada. Per a seguir cap a la Tossa, sense arribar al llac, marxarem cap a la dreta, pel fort pendent que mena cap a la carena.
Sense camí evident es van seguint les diferents rampes que anem trobant, sempre en direcció nord, anar-nos desviant una mica cap a la dreta per enfilar directament al cim, sempre evident i sense pèrdua.
– Tossa Plana de Lles (2.916 metres): cim més alt de la Cerdanya, on podem trobar una bústia amb el corresponent llibre de firmes, i amb una àmplia zona "plana", amb nombrosos vivacs.
Seguirem la carena en direcció oest, per arribar-nos fins al pròxim cim de Setut, on arribarem per una senzilla aresta en uns 15 minuts. Al llarg del camí ens trobem unes termes de granit, que marquen la frontera entre Catalunya i Andorra.
– Pic de Setut (2.869 m): Cim carener, que tot i no tenir millors vistes que l'anterior, ens serveix per a completar la jornada.
Això es tret de la FEEC
La foto on estic sol es la Tossa plana de Lles i on estem els 4 q. es el cim del Setut.
En resum excursió molt bonica,fàcil i amb unes vistes magnifiques del Cadí-Moixeró i dels pics de la Cerdanya i d'Andorra.
Ah! i sense trobar kemakos o pixapins.

domingo, 8 de julio de 2007

MONISTROL-MONASTIR-SANT JERONI-L'ALBARDA CASTELLANA

Per continuar el nostre repte dels 100 cims de la FEEC,els 3 de la foto vem fer els 2 de la montanya de Monserrat q. són Sant Jeroni(el més alt amb 1236m) i l'Albarda castelllana (amb 1177m).

Per fer-la més interesant vem sortir desde Monistrol( a uns 140m d'altitut) cap a les 10h del matí i vem tornar desprès de fer els 2 cims cap a les 15h.
Va ser una excursió molt maca;per primera vegada vaig poder gaudir del paisatge de la montanya de Monserrat,ja q. vem fer la mateixa pujada q. la Matagalls-Monserrat però com aq. vegada no portava 80km a les cames es va fer més curta i entretenida i vaig poder fer unes fotos molt maques ja q. el día tb era força maco.
La veritat es q. no havia pasat mai del monestir, per això pujar fins a Sant jeroni va ser molt emocionant i anar descobrint el nom de les pedres( l'elefant,la mòmia,la gorra frigia...) amb l'ajuda del David(l'altre noi de la 2º foto) va ser molt enriquidor.Tb agrair-li q. fes de xerpa, ja q.trobar l'Albarda castellana no es fàcil desde Sant Jeroni.
Impressionat la vista desde Sant jeroni i la tornada per l'escala dels pobres(800 esglaóns) fins el monastir.
En fin una excursió q. recomano a tothom i la veritat es q. no es gaire exigent,de quan en quan val la pena fer excursións per disfutar del paisatge.